Editorial d'urgència: El boicot que alimenta la 'fuga' d'empreses 

Dissabte, 7 d'octubre del 2017.- MARTA ESCOBAR MARTÍ

Ja fa anys que aquesta web estava fora del mercat i que no hi afegia cap tipus de contingut. Suposo que per les diferents feines que he anat tenint i perquè ara, a ElNacional.cat, on hi treballo des de fa dos anys, ja tracto totes aquestes qüestions i això m'ha fet deixar de banda, sense voler-ho, Laqüestiocatalana.cat.

Però crec que ara és el moment de tornar a parlar sobre el què està passant i donar la meva visió dels darrers esdeveniments. Aquesta és una web que va néixer fruit del meu Treball Final de Grau a finals del 2012, i que tenia per objectiu comprovar si el procés tenia cap tipus d'influència en l'empresariat. Llavors, era difícil que els empresaris —sobretot els que tenen part del seu negoci a la resta de l'Estat— es posicionessin fins i tot sobre el dret a decidir, però ara, després del referèndum de l'1-O i en vistes d'una possible Declaració Unilateral d'Independència (DUI), algunes empreses establertes a Catalunya ja han decidit traslladar la seva seu social (que no fiscal) a altres ciutats espanyoles.

Algunes, com Gas Natural, ja han afirmat que, de moment, serà un trasllat "temporal", però això, pels qui no som uns experts en economia o en com funcionen els interessos empresarials, ha donat el seu efecte i és que moltes altres empreses hi vagin al darrere i facin el mateix per assegurar-se la jugada perquè, com ens deia Vicente Pardina el 2013, "el capital és poruc per definició"

El boicot als productes catalans —o a empreses ubicades a Catalunya— alimenta la fuga d'empreses i això és, per exemple, el que pretén aconseguir la nova 'app' que incita a fer boicot a les empreses catalanes siguin, o no, independentistes. De fet, 'Separapp' (així l'han batejada) reuneix en una gran base de dades totes les empreses que tenen seu a Catalunya, fins i tot, aquelles que mai s'han posicionat a favor de la separació de Catalunya i Espanya, com Freixenet. I, en part, està aconseguint el seu objectiu.

Un bon amic meu, que té la seu social de la seva empresa a Catalunya, però que també té oficines a Madrid i treballa per tot l'Estat i per la resta d'Europa, s'està plantejant, com ja ho han fet La Caixa, Banc Sabadell, Oryzon o Gas Natural, entre d'altres, traslladar la seu social fora de Catalunya. Ell mai ha mostrat la seva opinió política, ni mai s'ha posicionat públicament ni tan sols pel dret a decidir, però des de fa setmanes està rebent trucades de clients de la resta de l'estat espanyol que li comuniquen que ja no contractaran més el seus serveis perquè no volen donar diners al territori català. Encara que els surti més car a una altra empresa. Ara, en trobar el nom de la seva empresa a l'aplicació que promou el boicot, la por a continuar perdent clients l'està empenyent a traslladar la seva seu i que, com a mínim, no consti que la seva empresa és catalana.

El trasllat de la seu social no implica el trasllat de la seu fiscal, que és el que veritablement podria acabar perjudicant-nos. Però ja s'ha vist que, fent només aquest moviment, les empreses citades han tornat a pujar a la borsa i han calmat els ànims dels inversors. El negoci és el negoci i poc entén de voluntats. 

Fa anys que el mercat espanyol cada vegada té menys pes a Catalunya i cada vegada, quan surten les noves dades d'exportacions, podem comprovar com Catalunya va creixent mes rere mes. I això només és un exemple de com evoluciona l'economia catalana, ella sola, i sense l'ajuda de cap actor de l'estat espanyol (en molts aspectes). 

Em fa gràcia perquè recupero entrevistes que vaig fer entre el 2011 i el 2013, quan ni tan sols es parlava de DUI, ni de referèndum vinculant (de fet, ni havíem celebrat el 9-N), i em quadren a la perfecció. 

Des de l'afirmació de Muriel Casals que "la certesa que l'Estat maltracta econòmicament Catalunya és pitjor que qualsevol incertesa, fins el secretari general de la Cecot, David Garrofé, que afirmava que "el que més mal pot fer a Catalunya són determinades decisions empresarials durant la transició" (ara, podríem estar en aquest moment) o la declaració de qui és ara el secretari general de CC.OO. a Catalunya, Javier Pacheco, que mai s'ha posicionat a favor de la independència (ans al contrari), però sí del dret a decidir, que ja deia a principis del 2013 que "els polítics juguen amb l'economia com a una línia argumental per articular el conflicte ideològic". Sigui com sigui, val la pena repassar què deien determinades personalitats fa més de quatre anys i veure com, llavors, ja és podia predir la situació. 

Llavors hi havia una certa incertesa a llarg termini. Ara, la incertesa s'ha convertit en el nostre pa de cada dia perquè a cada pas (o enrocament) del govern de Mariano Rajoy, el Govern respon i respondrà com cregui convenient fer-ho. I encara més després de continuar demanant diàleg i mediació i que el PP, però també el PSOE i Cs li donin l'esquena i no se'ls passi pel cap que, potser, parlar d'un referèndum pactat i vinculant, canviaria molt les coses. La por fa passar males jugades i aquests dies ho estem veient més que mai entre els polítics, que prefereixen enviar milers d'agents de la Guardia Civil i de la Policia Nacional, que trobar una solució política.

Les empreses coneixen bé els seus interessos i saben com jugar les seves cartes. Un canvi de seu social és un símptoma preocupant que ens pot portar a pensar que una possible DUI espanta els inversors, però és el més suau que podria passar. És una simple estratègia, però, en el fons, poca cosa canviarà.

La història ens recorda com fets puntuals d'aquesta mena acaben fent ressorgir amb més força les inversions empresarials. Catalunya va sortir triomfant del boicot al cava català iniciat el 2004: va incrementar moltíssim les seves exportacions i al cap de poc temps va recuperar el mercat espanyol perdut temporalment.

I és que les empreses (i els consumidors) també saben que un boicot sostingut no és viable perquè no poden permetre's incrementar els seus costos de producció i perdre qualitat només per no comprar productes catalans. I els consumidors faran igual, com ja va passar el 2005, i com continuarà passant.

Pots enviar el teu comentari sobre l'editorial a:

comentaris@laquestiocatalana.cat