Entrevista a Xavier Navarro, propietari de Jardiland Cubelles

[Puede leer la entrevista en castellano aquí]                                                                         (Dilluns, 7 d'octubre del 2013)

Navarro: "Espanya és un negoci dramàtic per Catalunya"

MARTA ESCOBAR MARTÍ

Xavier Navarro, propietari de Jardiland Cubelles

Xavier Navarro és, juntament amb el seu germà Ricard, propietari de Jardiland Cubelles, un centre de jardineria, decoració i animals. Abans, però, tenien una empresa de productes de mobiliari urbà en prefabricat de formigó amb un rati d’exportació del 60-70% a països de la Unió Europea i altres com Dubai. Com que no trobaven altres empreses per fer pinya, varen decidir canviar completament la seva idea de negoci i centrar-lo en el retail. Primer varen obrir Magic Garden, que més tard va passar a ser una botiga franquiciada de Jardiland. Tot apostant per un negoci de proximitat que en moments de crisi aporta un toc de llum enmig de la foscor a les llars catalanes. Navarro és un entès de la política i estima Catalunya des de ben jove. Després d’entrevistar-me a la seu de l’ADEG a Vilafranca del Penedès amb Joan Comas, director d’un negoci molt diferent del d’en Navarro, m’adono que, tot i que cada empresari és un món, la il·lusió i les ganes per fer funcionar un negoci són dos pilars molt importants a l’hora d’engegar-lo i sigui rentable.

Quins avantatges té avui en dia ser propietari d’un negoci?

Nosaltres històricament havíem tingut una empresa en què fabricàvem productes, cosa que avui en dia costa de veure. Una de les problemàtiques de l’empresa catalana, i dels empresaris mitjans i petits, és que tenim poca tendència a agrupar-nos. Això fa que la dimensió de l’empresa catalana sempre tingui, comparat amb altres països, una dimensió més petita del que seria desitjable. Trobem poques sinèrgies amb empreses del mateix sector i tot això fa que sigui més difícil sortir fora a exportar. Però quan el mercat espanyol s’enfonsa és fa més evident la necessitat de vendre fora. Per això vàrem intentar associar-nos amb altres empreses però no va ser possible i vàrem vendre l’empresa a una altra de catalana amb major dimensió.

Segueix endavant aquesta empresa?

Segueix endavant i ara el meu germà i jo estem centrats en un negoci de retail, en un centre de jardineria a Cubelles que es diu Jardiland. Funcionem amb règim de franquícia i, per tant, ens hem basat en un negoci totalment diferent. Hem passat de vendre a constructores i a administracions a vendre al particular.

Què diferencia els dos negocis en termes de mercat?

Abans veiem que el mercat espanyol era important, després va caure i ens centràvem en les exportacions perquè si no moríem i, finalment, amb el temps hem après que la dimensió del mercat espanyol és molt petita. Aquells que pensen que el mercat espanyol els ha de salvar d’alguna cosa, caldria que es comencin a posar les piles i comencin a veure que exportar té una sèrie de dificultats, sobretot inicials, però quan entres en una dinàmica, te n’adones de l’escassíssima dimensió del mercat espanyol.

El procés sobiranista encetat a Catalunya pot influenciar les dinàmiques de les empreses catalanes?

A ningú li ha de fer por el procés en què estem perquè de la mateixa manera que les empreses catalanes venen a l’Estat espanyol, hi ha moltes empreses espanyoles que estan interessades a vendre a Catalunya. A qui li interessa un possible trencament de relacions comercials? Aquest trencament comercial, o la baixada de vendes que alguns diuen que passarà, o que ja està passant, ha fet que els empresaris hagin tingut la necessitat d’anar més enllà de l’Estat i veure que el món és molt gran.

De fet, el boicot al cava va empènyer el sector a obrir-se a mercats exteriors.

A qui li interessa dins l’Estat espanyol, que sigui una mica intel·ligent i que se’n vagi de les emocions, un boicot? Les empreses espanyoles estaran interessadíssimes a vendre a Catalunya perquè és un mercat potencial brutal. Catalunya, per sí mateixa, seria un dels països més exportadors per càpita del món.

Seria el tercer que exportaria més per càpita.

A mi m’agrada retenir poques dades però que siguin molt bones i aquesta ho és.

Avui en dia, les fronteres són, majoritàriament, només geogràfiques.

Exacte. Són fronteres geogràfiques, més que polítiques. Vull dir, a qui li interessa a Europa tenir un conflicte amb Catalunya i que les mercaderies no vagin cap a Àfrica a través de Catalunya? Ens estan posant la por al cos. Com a empresa, crec que a ningú li interessa que es dificultin les relacions econòmiques entre una possible Catalunya independent i un Estat espanyol que, evidentment, hi perdrà perquè sense Catalunya serà més fluix.

De fet, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va declarar que Espanya trigaria trenta anys a recuperar-se econòmicament si Catalunya s’independitzava.

Se li va escapar i suposo que li van dir que callés perquè no quedava bé davant la Unió Europea. A ningú li interessa dir això en veu alta però és la realitat.

Els temes polítics poden afectar de la mateixa manera a un negoci particular que a una franquícia com la seva?

Poques empreses franquiciadores tindrien problemes per desenvolupar-se tant a Catalunya com a Espanya en un escenari d’independència. Parlant de Jardiland, recordem que és de matriu francesa. A l’Estat espanyol té set punts de venda, cinc dels quals són a Catalunya. Jardiland sempre ha tingut la idea que a Catalunya fem les coses de manera diferent i tenen clar que l’idioma per dirigir-se als clients és el català. Per això em trobo molt còmode.

Per què varen decidir que Magic Garden passés a ser Jardiland?

Perquè aprens a base de cops. Un dels principals problemes que havíem tingut amb l’empresa de prefabricat de formigó era que la seva petita dimensió i no vàrem ser capaços, ni vàrem tenir la sort, de trobar un partner que ens ajudés a tirar endavant. Per això, en el cas de Jardiland vàrem veure que anar a cara descoberta davant del món és més complicat estant sol. I és una empresa molt sòlida que primer ens ha ajudat a créixer i ara a mantenir-nos.

El grup Jardiland prové de França, on es consolida el 2009 com a líder de la jardineria. El seu objectiu fins el 2015 a la Península Ibèrica és arribar a tenir trenta establiments. Creu que el procés sobiranista pot tirar enrere empreses estrangeres que vulguin invertir a Catalunya?

Per quina raó no haurien de seguir invertint a Catalunya, si Catalunya té un mercat més desenvolupat i potent que altres zones de la península? A més, té més proximitat geogràfica. Les sinèrgies que es creen amb els proveïdors són més evidents aquí que a altres llocs. No crec que Jardiland desinverteixi perquè Catalunya sigui independent, potser seria al revés. I la capacitat de compra de la gent seria molt més alta si poguéssim recaptar els nostres impostos.

De fet, amb el procés sobiranista pel mig, algunes multinacionals han instal·lat o instal·laran la seva seu aquí, com la japonesa Rakuten o la francesa Mecaplast.

El president Mas fa poc deia que Catalunya encapçala el rànquing d’inversió a l’Estat espanyol. També és cert que per la incertesa hi hagi gent que estigui esperant a veure què passa per donar el pas, però si amb aquesta situació constituent que implica dubtes ja inverteixen, imagina’t quan tinguin la certesa que hi haurà un país que tira endavant i que tindrà una capacitat brutal de produir.

Tot i que, com m’ha dit, a la seva empresa no influeix el procés, creu que sí pot afectar alguns negocis catalans que tinguin gran part del seu negoci repartit per l’Estat, com La Caixa?

Parlant de les grans empreses, a mi em sembla que estan dirigides per gent que no té un perfil independentista i si són presidents de grans empreses és perquè han fet prou mèrits per demostrar la seva espanyolitat. Ara estem en un moment en què ens hem de creure que és la societat qui demana això i, per tant, aquestes empreses aniran a rebuf de la societat, com s’han adaptat a tantes altres coses que no tenen a veure amb el procés sobiranista. A qui li interessa menysprear el mercat català com a un dels més potents d’Europa?

A més, tal i com diuen els autors de Sense Espanya, reaccions com un possible boicot serien fets puntuals.

El consumidor de l’Estat espanyol no és tonto i ens movem per productes en què el preu que has pagat s’ajusti a la seva qualitat. Els productes catalans se seguiran venent a Espanya i viceversa. Jo personalment mai he fet cap distinció per la procedència d’un producte.

Creu que afecta de la mateixa manera a una empresa una pujada de l’IVA, que una crisi o un boicot?

Les empreses ja estem patint les pujades d’impostos del Partit Popular, com la pujada de l’IVA de l’1 de setembre del 2012. A la majoria de països europeus, l’IVA aplicable a les plantes és el reduït, i a nosaltres en va pujar del 8 al 21%, com va passar en el món cultural. Això ha fet que tinguem una situació de tresoreria més complicada que fa un any. Espanya és un negoci dramàtic per Catalunya perquè, si fóssim un estat, segurament no tindríem el mateix IVA pels béns culturals, etcètera, ja que tenim una mentalitat més europea.

Jardiland té previst generar més de 700 llocs de treball a la península. Què representa una empresa com la seva per Catalunya i l’economia catalana?

Jardiland aporta, més enllà de la contribució econòmica, que hi hagi més oferta d’un nou estil de vida conseqüència de la pròpia crisi, en què ens hem de centrar en l’espai més proper que tenim. No podem renunciar a tenir un entorn immediat agradable si hem d’estar molt de temps a casa a causa de la crisi.

Per Jardiland Cubelles, un estat propi per a Catalunya pot ser beneficiós, perjudicial o indiferent?

El nostre àmbit és supracomarcal i les persones que venen a la nostra botiga no venen més enllà de 40 o 50 quilòmetres. Evidentment, com qualsevol empresa, sempre estem atents a qualsevol moviment que hi hagi al mercat. Un estat propi només seria beneficiós per nosaltres perquè la gent tindria més capacitat de compra i això faria pujar el tiquet mig.

Creu que empresaris de fora de l’Estat espanyol s’haurien de posicionar respecte aquestes temàtiques? L’empresari francès Alain Minc va declarar que la independència és una “tonteria” i va assegurar que en cas que Catalunya s’independitzés no entraria a la Unió Europea.

Hi ha pocs països tan centralistes com França i, per tant, els xoca tot allò que no té a veure amb el seu pensament únic. En Minc està en un estat mental previ com estaven els polítics espanyols ara fa un any. Aquests ara convencen Europa perquè ens diguin que no entraríem a la Unió Europea, però la seva reacció inicial era riure de nosaltres, no donar crèdit i menysprear, com ha fet en Minc.

És important que un empresari es posicioni políticament o, pel contrari, s’ha de mantenir al marge?

Una organització empresarial no ha de posicionar-se en relació a les diferents opcions polítiques, sinó que ha de saber interpretar quin és el sentir de la societat i en aquesta direcció L’ADEG va aprovar el passat mes de novembre un comunicat en què donava suport al dret a decidir del poble català. Curiosament aquesta setmana hem sabut que mes d’un 80% de la societat catalana també hi dona suport.

I un empresari en particular?

No hi ha gaires oportunitats perquè et facin una entrevista o et puguis expressar de manera pública però a mi em sembla que una part important dels autònoms, petits i mitjans empresaris, no tenim cap dubte que aquest procés s’ha de fer i cal arribar on sigui en funció del que la gent decideixi.

Quins avantatges comporta estar afiliats a l’ADEG (Associació d'Empresaris Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès)?

L’ADEG és el punt de trobada de l’emprenedoria del Garraf, Alt i Baix Penedès. T’ofereix formació de gran qualitat a prop de casa, informació rellevant, representació davant institucions i és la corretja de transmissió dels associats davant altres actors socials i ajuntaments, consells comarcals, etcètera. Si l’ADEG no existís, algú l’hauria d’inventar!

Pots enviar el teu comentari sobre l'entrevista a un dels propietaris de Jardiland Cubelles, Xavier Navarro, a:

comentaris@laquestiocatalana.cat