Entrevista a Xavier Cuadras, professor d'Economia

[Puede leer la entrevista en castellano aquí]                                                            (Dimarts, 15 de gener del 2013)

Cuadras: "Lindependència seria un canvi d'estatus polític positiu, però això no vol dir que les empreses hi puguin sortir perdent"

MARTA ESCOBAR MARTÍ

Xavier Cuadras Morató és professor d'Economia i director de l'Escola Superior de Comerç Internacional a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Ell i Modest Guinjoan van escriure 'Sense Espanya', un llibre que tracta sobre “el balanç econòmic de la independència”. Aquest llibre es va publicar l'any 2011 i, des de llavors, el panorama polític català ha canviat molt. I és que, per començar, a les passades eleccions catalanes, una gran part dels ciutadans van votar a favor del dret a decidir i, aquest mes de gener, el president de la Generalitat, Artur Mas (CiU), i el cap de l'oposició, Oriol Junqueras (ERC), ja han pactat el text de la declaració sobiranista. L'entrevista, realitzada el dimarts 15 de gener del 2013, actualitza, sobretot, les dades que els dos economistes van aportar fa més d'un any i en dóna de noves.

Què representa el mercat espanyol per a les empreses catalanes o que tenen filials a Catalunya?

Això es pot mesurar de moltes maneres, però la més rellevant és dir que del valor afegit de tot el que es produeix a Catalunya, aproximadament un 60% va al mercat interior ­-al català-, menys d'un 20% va al mercat espanyol i una mica més del 20% va a la resta del món. Dit d'una altra manera, de tot el que exporten les empreses catalanes a l'exterior, una mica menys del 50% va a parar al mercat espanyol.

Fa uns mesos, la Cambra del Comerç de Barcelona va publicar un estudi en què es constatava que ja l'any 2011 les empreses catalanes venen al mercat espanyol un 47% dels seus productes, mentre que n'exporten un 53% a l'estranger.

El 2011 va ser el primer any en què els mercats de la resta del món tenen un pes més gran que el mercat espanyol.

Aquestes xifres s'aniran incrementant a partir d'ara?

Hi ha dues raons per les quals pot ser que vagi en augment. La primera és que això ja és la tendència que s'observa des de fa temps. L'any 1987 es venia ­-des de Catalunya- un 70% al mercat espanyol i això s'ha anat reduint fins que ara ja és menys del 50%. Per tant és probable que això continuï d'aquesta manera. És una tendència natural. L'any 1986, Espanya va entrar a la Unió Europea i, per tant, totes les empreses catalanes i espanyoles van començar a exportar més a Europa. Per això el mercat europeu és un mercat important.

L'altra raó és que, de moment, el mercat espanyol és un mercat que té problemes greus a causa de la crisi econòmica. És previsible que un dia o un altre se'n surti però potser sortirem abans altres països. És possible que en els propers quatre o cinc anys el mercat espanyol encara no sigui el més dinàmic.

En el cas que Catalunya s'independitzés d'Espanya, com afectaria a les empreses i al mercat espanyol?

Això és el que ningú sap. En principi, no tindria perquè haver-hi canvis molt substancials ja que les relacions comercials són de mutu benefici. Els empresaris catalans venen a Espanya perquè els consumidors espanyols veuen convenient comprar productes catalans. Si no ho consideressin convenient, comprarien productes xinesos o alemanys. Els productes catalans són competitius i de bona qualitat i per això es consumeixen en altres llocs. La independència no canviaria això excessivament. Podria passar que hi hagués un cert impacte polític i emocional de determinats sectors de la societat espanyola que volguessin represaliar els catalans per una decisió política amb què no estan d'acord i decidissin tallar els vincles comercials amb Catalunya, fent una mena de boicot i substituint els productes catalans per altres. Això podria tenir un impacte relativament reduït: perquè un boicot no és gratuït pels que ho fan.

Podria haver-hi una situació en la qual durant un determinat temps, un any o dos, la cosa estigués molt crispada, però després tot tornaria al seu lloc. El que passa moltes vegades és que aquests boicots es centren en productes molt determinats. A més hi ha molts productes de consum dels quals no se sabem la procedència i no sembla que sigui gaire rellevant. La gent no mira d'on ve un producte. Però hi ha productes com el cava que tothom sap que és català. Pot haver-hi una crispaciói una convulsió política que condueixi al boicot i al final només se centri en uns pocs productes i que la resta dels productors no notarien gairebé res.

Com diuen al seu llibre, si a les empreses els hi va bé no canviaran de proveïdor.

Els boicots normalment són de consumidors, que prenen les decisions des d'un punt de vista emocional. El cas de les empreses és diferent. Per començar, les cadenes de producció estan molt integrades i moltes vegades tens un proveïdor català del qual no pots prescindir, perquè sap què necessites i ho produeix a un cost ajustat, amb una bona qualitat i un bon servei. Per un motiu polític, les empreses no poden tornar a refer una relació comercial amb algú altre, explicar-li les especificacions tècniques, etc. És a dir, hi ha molts productes que estan estandarditzats en moltes empreses però també n'hi ha d'altres que produeixen un determinat imput per una determinada màquina i que no es pot substituir. Per les empreses no és possible i si implica un major cost no ho acceptaran per un motiu polític. El boicot el farien els consumidors però les empreses és poc probable que el facin.

Tot i així creu que les empreses catalanes tenen por d'haver de pagar els costos d'una hipotètica independència?

Jo crec que sí. Les empreses que tenen una part del seu mercat a Espanya es poden esperar que hi hagi algun efecte negatiu que els afecti. No són indiferents davant d'això i fan bé. Les empreses depenen de coses que estan fora del seu control com les decisions polítiques, que les poden afectar negativament. Al principi, la independència seria un canvi d'estatus polític que, des del punt de vista de la societat, seria positiu, però això no vol dir que les empreses hi puguin sortir perdent. És impossible que hi hagi un canvi i que tots hi sortim guanyant.

Alguns mitjans de comunicació van publicar que el president de Nutrexpa, Javier Ventura, que ven un 80% dels seus productes a la resta d'Espanya, va anar a la manifestació independentista de l'Onze de Setembre. Tot i que l'empresa ho ha negat, estan sortint notícies a alguns diaris, tot i que les empreses no s'han pronunciat, que asseguren que el boicot ja ha començat aquest Nadal contra Nutrexpa.

Vaig llegir que aquest senyor [Javier Ventura] va anar a la manifestació, que això no vol dir que hi estigués d'acord, i que s'havia difós una mena de crida al boicot. Aquest seria un cas en què amb una reacció d'aquesta naturalesa, l'empresari pot veure com baixen les seves vendes.

Potser això ha passat perquè ell s'ha posicionat anant suposadament a la manifestació.

Hi ha dos casos diferents, és a dir, pot haver-hi un empresari que es posicioni i que en certa manera estigui en una posició especialment vulnerable, perquè des del punt de vista dels no independentistes li tindran més tírria. Però ni Codorniu ni Freixenet són empreses que siguin independentistes, al contrari, i van patir un boicot. El boicot del 2005 no estava adreçat a empreses independentistes, sinó a empreses catalanes, i va ser fruit d'una decisió política que estaven prenent els catalans. Com que es volia fer represàlies a la societat catalana entesa com a un conjunt, es va fer amb empreses que es visualitzaven com a catalanes.

Què és una empresa catalana? Hi ha empreses que produeixen aquí però que els propietaris són de Madrid. Se'ls hi ha de fer boicot o no? La Caixa és una empresa que es visualitza com a catalana però gran part de la seva activitat econòmica està a Espanya. Si perjudiques una empresa, també perjudiques l'activitat econòmica del producte interior brut (PIB) del lloc on aquesta estigui situada. S'hi surt perdent aquí però també al lloc es cou el boicot.

Al llibre també diuen que podria haver-hi un contra-boicot. En el cas que, per exemple, els espanyols treguin els seus diners de La Caixa, els catalans els podrien treure del Banco Santander.

És lògic pensar que si hi hagués una reacció social a Espanya, a Catalunya hi hauria una reacció molt similar. Ni tots els espanyols boicotejaran els productes catalans, ni tots els catalans boicotejarem tots els productes espanyols.

També asseguren que el boicot no tindria el mateix impacte per part de totes les comunitats autònomes i que, per exemple, el País Basc no tindria un gran pes en el boicot. El boicot es produiria, doncs, per afinitats polítiques?

Segurament sí. Hi ha una enquesta de la UOC en què el 2010 se li va preguntar a una mostra de la població espanyola si en el cas concret que es convoqués un referèndum farien un boicot als productes catalans? Un 21% deia que sí, un 74% que no i la resta no contestaven. Aquesta enquesta estava desglossada per comunitats autònomes i n'hi havia que tenen una vocació boicotejadora més gran i n'hi ha que en tenen menys. No seria a tot arreu igual.

Davant el panorama d'una possible independència de Catalunya, què diferencia el petit comerç de les grans empreses catalanes o de les multinacionals amb filials aquí?

Aquestes coses acaben repercutint a tothom. El petit comerç patiria menys perquè ven al mercat interior però ven amb treballadors que treballen en empreses que venen d'Espanya i les empreses, potser, acomiadarien a gent. D'una manera indirecta, sí que podria afectar-li. Però, és clar, els que tindrien un problema més gran serien els que venen productes a l'exterior i tenen una major concentració de les seves exportacions al mercat espanyol, com les empreses que venen productes manufacturats i de consum a Espanya. En canvi, als que venen components de plàstic per produir màquines és molt difícil que els afecti.

Creu que les multinacionals tenen por que Catalunya s'independitzi d'Espanya?

Jo crec que no tenen por d'un boicot però sí d'una situació econòmica, social i política una mica incerta. Ara, no crec que la Volkswagen o la Nissan pateixin perquè no vendrien cotxes a Espanya perquè no són marques que es visualitzin com a catalanes. Una és alemanya i l'altra japonesa.

Podria ser que marxessin algunes filials o que en vinguessin de noves? De fet, últimament, i amb la consulta pel mig, s'han instal·lat més multinacionals.

Jo crec que a les multinacionals tant els hi fa si Catalunya és independent o no. El que no voldrien és una situació d'inestabilitat política o social. Si aquí ens embarquem en un xou que dura quatre o cinc anys no és beneficiós. I, a més a més, hi ha la qüestió de les relacions amb la Unió Europea. Les multinacionals que estan instal·lades aquí, no volen que se'ls negui exportar en les mateixes condicions que tenen ara.

En el cas que Catalunya no fos formalment des del primer dia un membre de la Unió Europea i hagués de sol·licitar-ho i passar per un període, és poc probable que no hi hagués un sistema de transició que permetés que no continuéssim com fins ara. Totes les multinacionals europees instal·lades a Catalunya i que tenen inversions molt importants aquí, intentarien evitar el perjudici que els causaria exportar. Llavors, algú podria dir que el que farien és marxar. Però marxar és caríssim! Agafar la fàbrica de Volkswagen de Martorell i moure-la de lloc, com a últim recurs ho faran però és una inversió enorme. És una ruptura que s'intentarà evitar al màxim. Caldrà negociar una mesura que inclogui un tractat de comerç.

Què traurien de positiu les empreses catalanes d'una independència de Catalunya i què de negatiu?

Les empreses i la societat en general el que obtindrien de primeres són més recursos. El dèficit fiscal motiva una renda de Catalunya cap a la resta de l'Estat, que cada any és el 8% del PIB. És com si cada any tinguessis un 8% més dels recursos. Això beneficia l'Administració, els contribuents, les empreses, etc.

Vostès diuen al llibre que “la independència de Catalunya representaria un increment dels recursos a disposició de l'economia catalana” i que, per tant, “augmentaria el nivell de benestar dels catalans".

Les empreses tindrien una fiscalitat més favorable, potser tindrien més ajudes des del punt de vista de la recerca i el desenvolupament, i una altra cosa que no incloem al llibre, les empreses tindrien una política econòmica que estaria orientada específicament als interessos de les empreses catalanes. El cas més típic és el de les infraestructures. El més important per les empreses catalanes és una connexió amb Europa, però potser no ho és pel govern de Madrid. En principi, hi hauria una política econòmica adreçada als problemes econòmics del país i això hauria de ser una millora, des del punt de vista de les empreses i dels ciutadans. 

Pots enviar el teu comentari sobre l'entrevista al professor d'Economia Xavier Cuadras a:

comentaris@laquestiocatalana.cat