Entrevista a Vicente Pardina, secretari general de FITEQA-CC.OO. a Cat.

[Puede leer la versión en castellano aquí]                                                                              (Dimarts, 19 de febrer del 2013)

Pardina: "El capital és poruc per definició i les turbulències no li agraden"   

El secretari general de Catalunya de FITEQA-CC.OO., Vicente Pardina.

MARTA ESCOBAR MARTÍ

Vicente Pardina és el secretari general de FITEQA-CC.OO. (Federació d'indústries tèxtil-pell, químiques i afins) de Catalunya des del 2008. Durant el cinquè congrés de la Federació celebrat a Mataró el novembre del 2012 va renovar el seu càrrec amb el suport del 81,21% dels vots. Química i tèxtil han sofert canvis importants en aquests darrers anys però no en el mateix sentit. Pardina s'encarrega d'ambdós sectors. Però mentre la indústria química a Catalunya no para de créixer, el tèxtil ha decaigut, principalment, per la presència del mercat asiàtic.

Segons un estudi de  la Cambra de Comerç, les exportacions a Catalunya van créixer el 2011 superant les vendes estatals (53% -47% respectivament). Per què és important que les empreses catalanes pensin en clau internacional?

Les empreses de la química sempre han tingut una visió d'internacionalització i, per tant, han estat orientades tant al client intern com al client extern. Dins de la química hi ha diferents sectors i dins d'ells n'hi ha que estan pensats només per al consum local i no per a la comercialització exterior. En un moment en què el consum intern no és bo, aquestes empreses estan passant dificultats.

Pel que diu, una part de la indústria química catalana depèn del mercat espanyol?

Una part sí i tota aquella part relacionada directament amb el sector de l'automòbil, sobretot components de plàstic, estaria dins del sector químic que està dirigit a clients locals, com Nissan o Ford. Aquest tipus d'empreses difícilment poden pensar en exportar. Hi ha una part important de la química en què el seu mercat continua sent local i hi ha un altre tipus d'empreses en el sector, amb una tecnologia més desenvolupada, que treballa per a l'exportació.

Quin posicionament té la química catalana a nivell global?

És el 30% de la química de l'Estat espanyol, de tots els sectors que estan sota el paraigua del conveni general de la indústria química.

Sobretot per la petroquímica de Tarragona.

No només per la petroquímica, que és molt important. Complexes com aquest també n'hi ha a Huelva o a Andalusia però Catalunya sempre ha tingut un arrelament de la indústria química molt relacionat amb empreses tan importants com Bayern. Sempre ha tingut una localització de caràcter estratègic i per això hi ha hagut una concentració en l'àmbit de Catalunya. Segurament per la cultura emprenedora, per algunes facilitats de l'administració i per ser un poble treballador, com diu la llegenda. També hi ha una part molt relacionada amb el port, amb l'obertura del mar i faltaria compltar el tema de l'eix mediterrani.

Si la indústria química catalana, una de les més potents de Catalunya, representa un 30% del total de l'Estat, es pot seguir afirmant, en aquest sentit, que Catalunya és la fàbrica d'Espanya?

Jo no m'atreviria a fer una afirmació tan rotunda i contundent com aquesta. Si haguéssim de fer un rànquin de puntuació estaria en les parts més altes. Una part de Catalunya podria ser això, tota Catalunya comparada amb alguna regió de la resta d'Espanya podria estar molt igualada. Això sí, segueix sent una zona geogràfica estratègica i un element, des del punt de vista de l'exportació i del producte interior, molt important en referència a la balança comercial que pot aportar a la riquesa del país tant per Catalunya com per Espanya.

La producció de la indústria tèxtil a Catalunya ha disminuït en els darrers anys per l'aparició del mercat asiàtic. Què hauria de fer aquesta indústria per recuperar el seu posicionament a nivell estatal i global?

Hi ha una diferència molt important entre l'empresariat tèxtil i el químic. En el sector químic qui pren decisions són persones que ocupen una posició d'un determinat estatuts dins l'empresa però no és el seu amo i, en canvi, en el tèxtil la majoria són propietaris de les empreses. Aquest últim sempre ha conviscut amb la cultura de l'amo però quan van caure les barreres aranzelàries es va posar en evidència un retrocés important com a país. Avui alguna part d'aquest sector està recuperant posicions al mercat mundial gràcies al desenvolupament de teixits intel·ligents i d'una aposta per la innovació. El problema és que els costos poden ser molt més elevats que a Àsia i el sol fet d'estar a Europa encareix els tipus de productes.

Parlant de les barreres aranzèlaries, què passaria amb les empreses que viuen de l'exportació si Catalunya, en cas de separar-se d'Espanya, no entrés a la Unió Europea?

No en tinc ni idea. No ho sap ningú.

L'Associació Empresarial Química de Tarragona (AETQ) descarta que els afecti "l'ambient polític" perquè el 60% de la producció s'exporta.

Ningú sap si entrarem directament a la Unió Europea o si haurem d'esperar dos anys des de la sol·licitud, ni com ens separarem de l'Estat i tot aquest tipus de coses. 

Ara que el debat sobiranista està obert, es percep certa incertesa en algunes empreses. Quines conseqüències pot comportar un clima de desconfiança d'un país a les empreses?

Tant les coses que es diuen des del Govern central com des del de Catalunya, com que les empreses no invertirien aquí, no són veritat. Estan jugant cada un el seu propi paper. El capital és poruc per definició i, per tant, les turbulències no li agraden. El capital quan inverteix vol tranquil·litat, unes regles clares sobre les quals moure's i, a partir d'aquí, rendibilitzar els seus diners. En un lloc on hi hagi una certa convulsió haurà problemes sobre la taula i caldrà prendre decisions. També hi ha factors i variables de caràcter polític que, fins i tot en això, és necessari llançar missatges perquè siguin en positiu. Al final, per exemple, el boicot al cava va portar a un increment de les vendes.

Va guanyar les vendes a l'exterior durant el boicot i més tard va recuperar les de l'Estat.

Les marques a Catalunya estaven preocupades per la possible caiguda de vendes i la pèrdua d'ocupació però l'efecte va ser el contrari.

Hi ha empreses que han manifestat que des que el Govern ha obert el debat sobiranista han rebut amenaces de boicot o han començat a notar-lo. Creu que aquests comportaments són causa de la reticència dels espanyols al procés sobiranista o la crisi és un factor influent?

A Isidre Fainé no li agrada el debat sobiranista perquè pensa en els seus interessos fora de Catalunya. És evident que Gay de Montellà també ha fet declaracions a favor del pacte fiscal i la Cecot, sembla el mateix. En canvi, FemCat està a favor de la sobirania. No sé què poden dir els espies amb els seus informes sobre això!

Preocupa el debat sobiranista a la indústria química catalana o la indústria tèxtil?

Jo no els he sentit públicament. I no dic que a la seva junta directiva no hagin debatut aquest tema. Depèn més de l'evolució del país en general i dels sectors.

No és el mateix empreses identificades com catalanes pels consumidors espanyols com Freixenet, que una farmacèutica que produeix a Catalunya.

La mateixa inversió que farà Novartis a Barberà del Vallès es podria haver plantejat fer-la en un altre lloc però aquí és on els surt millor pel mercat, el transport, el consum, etc. Dins de la química hi ha molt pocs productes que es puguin identificar amb marca de Catalunya, com La Caixa o Casa Tarradellas. No importa el debat sobiranista sinó de la manca de professionalitat política.

Pots enviar el teu comentari sobre l'entrevista al secretari general de Catalunya de FITEQA-CC.OO. Vicente Pardina a: 

comentaris@laquestiocatalana.cat