Entrevista a Manel Manchón, periodista

[Puede leer la entrevista en castellano aquí]                                                                      (Dilluns, 17 de febrer del 2014)

Manchón: "Catalunya és la locomotora d'Espanya i no rebem els suficients recursos per ser-ho"

MARTA ESCOBAR MARTÍ 

Manel Manchón, periodista

Manel Manchón és periodista a Economía Digital i expert en política, economia i finances, entre altres. Va treballar a ‘El Mundo’, ‘Expansión’, ‘El Periódico’, al diari ‘Ara’ com a sotsdirector d’economia i política i ha sigut cap de comunicació de l’ex-conseller d’Economia, Antoni Castells. Actualment combina la seva feina amb el seu blog, Keynes Lives in Barcelona, i també col·labora en diferents tertúlies d’actualitat com el ‘Divendres’ de TV3 o ‘El Vespre’ de la 2. Val la pena tenir en compte la seva opinió per la seva experiència i trajectòria i el seu impecable coneixement del terreny. Després d’una xerrada pels estudiants a la Universitat Central de Catalunya, i abans d’anar a dinar per Vic, gaudeixo d’aquesta interessant conversa, que li agraeixo molt.

Està afectant el procés sobiranista a l’empresariat?

Clar que està afectant. Aquest procés implica a tots els actors, tant socials com polítics, econòmics... Hi ha una diferència molt gran que depèn de l’estructura de les empreses. Les grans patronals han pres una distància més gran respecte al procés perquè veuen incertesa.

Però si que hi ha empreses estrangeres que estan invertint a Catalunya com Urban Outffiters o el grup Colt.

No es pot dir que s’hagin aturat les inversions o que moltes empreses estiguin marxant de Catalunya. Hem d’esperar una mica per saber què passarà però tampoc estem assistint a un rebuig frontal, tot i que sí hi ha certa distància respecte les grans empreses.

La pime és la gran oblidada del Govern espanyol i, a més a més, cada empresari és un món.

Hi ha un menys teniment dels que estan a favor del procés dient que la gran patronal no representa a ningú o només a unes elits. Foment representa el món empresarial. Hi ha altres col·lectius empresarials que hi estan a favor, com podria ser Cecot, perquè són petits empresaris, no tenen tot el mercat a Espanya i consideren que no tenen tant a perdre com altres. El propietari de Bon Preu ha dit que La Caixa no té per què manar en tot el que faci Catalunya. La pluralitat existeix en el sí de la societat catalana i en la classe empresarial.

L’altre dia llegia en un article seu a Economía Digital que Carlos Solchaga, ex ministre dels governs de Gónzalez, deia que “els grans bancs de Catalunya, haurien de deixar-la” si fos independent perquè no “els empararia el Banc Central Europeu”. Seria possible que el BCE retirés el seu recolzament a aquests bancs encara que tinguin la major part del seu negoci repartit per l’Estat?

És complicat. Des del punt de vista del que diria el sentit comú, a ningú li interessa que les empreses quedessin fora d’una economia que estigués fora de l’euro o de la Unió Europea (UE). Però sobre el paper podria passar perquè si una part d’un Estat membre marxa del país, queda com a un tercer Estat respecte la UE.

Estem fent futurologia, doncs? Arribat el moment no sabem què passaria.

Solchaga té raó perquè el Banc Central Europeu dóna suport als bancs de la zona euro i si no hi ets no hi ets. Catalunya té dos bancs molt importants que formen part dels cinc primers de tota Espanya, que és Caixa Banc i el Sabadell. Tindrien un problema. Que passi o no el que diu Solchaga o el comissari de la UE, Durao Barroso, no ho sabem. És normal que aquests bancs prenguin distància perquè tenen el 80% del seu negoci repartit per l’Estat i són dos grans bancs espanyols.

Per què la setmana passada es van posicionar alhora empresaris reconeguts com Juan Rosell o Josep Oliu?

Hi ha gent que ja ha començat una certa batalla per posicionar la societat catalana des de fa mesos. Alguns empresaris de multinacionals, encara que sigui a títol individual, també ho han fet.

De fet, la Declaració de Barcelona la varen fer a títol personal.

Sí i és significatiu. Volkswagen marxaria de Martorell? És complicat. Però poden pensar en esperar-se si tenen inversions previstes.

La incertesa és un enemic per l’empresari?

Sí, i el Govern també està encoratjant i alertant a empresaris i a la seva gent més propera al procés perquè es manifestin. Ha sortit un col·lectiu de jutges dient que si que pot haver perfectament una consulta dins de la Constitució, etc. Tothom està jugant les seves cartes.

És important que l’empresari es posicioni políticament?

Jo crec que hauríem d’importar la pràctica anglosaxona. Ho veig perfecte. El que hem d’intentar és que es generi aquest debat públicament i es doni la màxima informació amb els seus pros i els seus contres perquè la societat catalana vagi creixent en aquest sentit.

Convé al Govern català no desestabilitzar la situació política i mantenir una bona relació amb l’executiu espanyol ara que s’han produït reaccions puntuals de boicot, amenaces, etc.?

En algun moment ho haurà de fer. Com a mínim s’ha canalitzat bastant bé el procés perquè el president Mas ha acordat una data i una pregunta i ha dit molt clarament que si no ho pot fer de forma legal no ho farà i que aniríem a unes eleccions plebiscitàries. Anem cap aquí però no d’una forma precipitada.

Avui Artur Mas ha dit al Corriere della Sera que “la independència és el futur natural d’una vella nació”.

Ell fa el seu discurs. Hi ha un d’oficial que és que la independència és el millor camí, però després està el camí possibilista, que és que si no ens ho deixen fer, hi ha el pla B.

Seria més fàcil “acomodar-se amb un projecte que incorpori elements federals”? En un article al seu bloc va manifestar que hi ha gent que busca això.

En el fons d’aquesta història, des del primer dia el president Mas ha intentat formar un canvi de l’statu quo, una relació diferent amb Espanya però no necessàriament la independència. Ara que té el suport de moltíssima gent, la idea inicial es converteix en una altra cosa. És el president el que acompanya el procés social. D’alguna manera, jo crec que segueix intentant el primer pas.

Com es finançaria una Catalunya independent tenint en compte que la Generalitat no té gaires diners?

Hi ha molts interrogants. Això s’ha d’explicar i no s’està fent bé. Hi ha un estudi del Col·legi d’Economistes que diu que si pactem sortirà bé però sinó, que l’Estat espanyol no vol que una part seva s’independitzi, no serà amistós. Llavors, si no és així té molts contres. La part de deute de la Generalitat, la de l’Estat... Podríem ser una Catalunya independent amb un deute molt gran.

Catalunya podria arribar al 4% de dèficit, que tenen Austràlia i altres països, si fos un Estat?

Aquest hauria de ser l’objectiu. Això s’ha portat malament. Quan es va negociar l’Estatut va haver-hi molts errors per part de Catalunya, del Partit Popular i del Tribunal Constitucional. I no s’ha tingut la voluntat real de solucionar els problemes tema per tema. El dèficit fiscal no és tan gran com es diu però sí és molt important. I ara que estem en crisi no és tan gran aquest dèficit, aquesta és la paradoxa.

Que el dèficit fiscal sigui menor durant la crisi no es diu perquè a molts ciutadans els pot arribar que el dèficit ha estat el mateix durant els darrers trenta anys.

Exacte. Catalunya en moments de cicles expansius econòmics ha tingut un dèficit fiscal més gran. Quan els cicles econòmics són més febles i no creixem, el dèficit fiscal és menor perquè tenim entrades de subsidis d’atur i de pensions pels jubilats que entren de l’Estat cap a Catalunya. Una balança fiscal són moltes coses. Però el dèficit fiscal que té Catalunya, igualment, és molt gran i la inversió de l’Estat s’hauria d’arreglar. Catalunya és la locomotora d’Espanya i no rebem els suficients recursos per ser-ho. Si en comptes de solucionar cinc temes importantíssims, fem un procés d’independència que ho complica tot, per molts és una solució però podria ser un error.

No creu que els arguments que dóna l’Estat espanyol empenyen més els catalans cap a la independència? El ministre Montoro va dir a la convenció del PP a Barcelona que Catalunya no pot marxar perquè “lidera la sortida de la crisi”.

Els arguments del Govern espanyol no són gens hàbils. No estan fent l’efecte que haurien de fer. No veuen que han fet créixer el problema català. És el problema que té la política espanyola. És evident que estan cometent molts errors i això pot provocar que la gent que estigui dubtant s’acabin posicionant cap al procés independentista.

Quin objectiu té la ‘Declaració de Barcelona’, que es va presentar dimarts passat?

És gent que veu que aquesta deriva no és positiva. Hi ha gent que diu que està el PP al darrere però jo no ho relacionaria.

S’entén el procés sobiranista fora d’Espanya?

Fora no s’entén encara. Algun anglosaxó ho ha tingut més clar perquè hi ha hagut editorials al Financial Times, pel referèndum d’Escòcia... Entre les elits europees sí que hi ha un coneixement de què aquí hi ha un procés i un descontentament de la societat catalana. Però jo crec que encara no tant com per prendre cartes en l’assumpte.

Però en canvi, l’empresari francès, Alain Minc, va titllar de “tonteria” la independència de Catalunya.

Sí, també és conseller de La Caixa i un empresari teòric important. Però va ser una mica sorprenent en aquell moment.

L’augment de les exportacions catalanes i la crisi són una bona justificació per voler marxar?

S’ha difós aquest missatge. Del total de les exportacions espanyoles, el 28% són catalanes. És bestial. S’ha de dir que aquí s’incorporen multinacionals que estan a Catalunya però conten com a exportacions catalanes. Però no podem oblidar el mercat intern, l’espanyol, que és més del 50%. A més, el Govern espanyol està ajudant a empreses catalanes a exportar i a obrir nous mercats. Però jo crec que els temes econòmics no són tan importants. Al final, hi ha gent que vol marxar i gent que no. 

Pots enviar el teu comentari sobre l'entrevista al periodista Manel Manchón a:

comentaris@laquestiocatalana.cat