Entrevista a Jordi Roset, membre del CCN i petit empresari

[Puede leer la entrevista en castellano aquí]                                                                      (Dijous, 24 de gener del 2013)  

Jordi Roset, membre del Cercle Català de Negocis i petit empresari català.

Roset: “Benvingut sigui un boicot d’un 4% si tenim un estat propi!” 

MARTA ESCOBAR MARTÍ

Jordi Roset és un empresari propietari d’empreses com Petrolis Roset S.L. i forma part del Cercle Català de Negocis (CCN), una associació empresarial amb 800 associats que “diu les coses tant clares com que volem un estat propi perquè Catalunya sigui econòmicament viable”. Després de xerrar durant una estona a la sala de reunions de la seva empresa, situada prop del Parc Vallès, a l’entrada de Terrassa, li demano si puc gravar. “Com vols que et parli? Com a membre del CCN o com a empresari?”, em pregunta. “Com les dues coses”!, li demano.

D’acord, doncs. Crec que les patronals no han de posicionar-se perquè si es posicionen pel sí poden tenir, entre cometes, problemes interns. El que no trobem bé és que es posicionin a favor del no, com ha fet ara Foment del Treball.

Fa pocs dies, La Caixa va presentar un informe en què afirmen que el pacte fiscal és l’única sortida per Catalunya i en què consideren que les altres vies són inoperants.

Foment no és el que representa l’empresariat català perquè el 98% som petits i mitjans empresaris. I Foment són els deu empresaris grans, i ja no de Catalunya. Mercadona o el Corte Inglés són empreses catalanes? Aquestes estan dins de Foment. I ens volen fer veure que representen a tot l’empresariat català. Evidentment que representen una part però això, al final, és com tot. És la democràcia i el que no podem és admetre que surti la noticia que els empresaris catalans estan pel no a la independència perquè no és la realitat. Entenem, però, que les patronals no es posicionin.

Hi ha més empresaris pel sí que pel no dins de Cecot (53%-47%).

Sí, l’únic que no t’ho diran clarament. Però no han de posar traves al procés i mana la ciutadania. Si volen la independència, els empresaris hem de seguir el que volen els ciutadans i no dir el contrari. I això és el que la oligarquia espanyola voldrà que passi.

Si La Caixa no vol la independència...

La Caixa no ha manifestat obertament que no. L’informe de La Caixa és com la portada d’avui de El Periódico  que posa “Majoria incompleta”, després de la declaració de sobirania. Quina majoria incompleta és 80 contra 41? Hi haurà entitats que aniran amagant informació però nosaltres pensem que La Caixa, en el moment en què vegi clar que el poble vol la independència, no hi posarà traves perquè, per a ells, és un negoci.

Les empreses que tenen la major part del seu negoci repartit per l’Estat són les que més perjudicades podrien sortir d’una declaració d’independència?

Tenen el negoci repartit per l’Estat però ara imagina’t que diguéssim als catalans que, com que estan fent boicot a La Caixa, nosaltres fem-ne al Banco Santander i al BBVA. Al final, la gent es mira els diners.

Per tant, en cas que Espanya fes boicot als productes catalans, des d’aquí faríem contra-boicot?

Sí, però en un boicot arriba un moment en què la gent es mira els diners. No deixaran de comprar a Catalunya per pagar-ho més car a un altre lloc. Els empresaris catalans ens hem de preocupar d’aportar la millor qualitat, el millor preu i el millor servei. Si falla alguna d’aquestes coses, que comprin a un altre lloc, però nosaltres també ho farem. Per què ens agrada el pernil ibèric? I on el comprem? A Huelva, a Còrdova... per la seva qualitat! Si en féssim aquí, potser el compraríem aquí. Però això no és boicot. La gent prefereix comprar al seu veí que no a una empresa que està a mil quilòmetres de distància. I els catalans ens espavilarem. Ja som la comunitat autònoma que exportem més de tota Espanya. La resta de l’Estat espanyol també ven molt a Catalunya i a les empreses no els interessa perdre el mercat. A més a més, nosaltres, per tradició, hem sortit molt més a vendre a l’estranger.

Ara Catalunya ja exporta més a l’estranger del que ven a Espanya. Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, el 2011 Catalunya va vendre un 47% a l’Estat i un 53% a l’estranger, sense tenir en compte el mercat interior.

Sí. Em sembla que és un 28% que es ven a Espanya, un 33% a Catalunya i la resta a l’estranger. Això significa que si tinguéssim un estat propi seriem el tercer país del món més exportador per càpita. El primer és Tailàndia, el segon els Emirats Àrabs, que tenen el petroli, i el tercer seria Catalunya. Som un país que tenim tradició d’anar a vendre fora. Si ho pensem bé [riu], per nosaltres quan anem a vendre a Espanya és anar a vendre fora. “Ostres, nos vamos a España, hay que cambiar el idioma...”, però, és clar, quan vas a vendre pel món tampoc ho fas en català.

En cas que no entréssim a la Unió Europea (UE), què passaria amb les empreses catalanes?

Això és la por que ens volen fer per parar la foguerada independentista que hi ha ara. Potser, arribarà un moment en què ens plantejarem si volem o no entrar a la Unió Europea. Noruega i Suïssa no hi són i els hi va prou bé! A banda d’això, hi ha camions que venen d’Itàlia, França o Alemanya i passen per Catalunya per anar al nord d’Àfrica. Els hi cobrarem aranzels? A Europa no l’interessa. Tot això és la por que ens vol posar l’Estat espanyol. Potser quedarien ells fora de la UE! Si nosaltres ens separem, Espanya no serà el mateix que és ara. Els diputats que hi ha al Parlament Europeu van segons la població. Si de cop i volta marxen set milions i mig de ciutadans, li tocaran menys diputats europeus i perdrà pes. Jo i el Cercle Català de Negocis diem que volem estar dins la UE i dins l’euro, però si tantes pegues ens hi posen, potser ens hem de plantejar de no ser-hi.

A més a més, pots no formar-hi part, però mantenir l’euro.

Evidentment. Podem no ser-hi però estar dins de l’espai Schengen, on hi ha Noruega i Suïssa, que és la lliure circulació de mercaderies. Potser, econòmicament amb això ja en tenim prou. Seriem un país que aportaríem a la UE, però no rebríem res d’ells. Fins ara, Espanya ha anat rebent de la UE. Nosaltres com que tenim un Producte Interior Brut (PIB) més important, hauríem de pagar. Ara bé, de moment sí ens interessa estar-hi dins.

Per què cal tenir un estat propi per, tal com diuen al web del CCN, “garantir el futur empresarial català”?

Ha fracassat el pacte fiscal, tot i que abans nosaltres també apostàvem per la independència. El que fa falta per un país és poder fer les seves pròpies polítiques. És molt diferent l’estil de país que podem tenir els catalans del que té Espanya. Ni millor ni pitjor, diferent.

La política està molt centralitzada a Madrid. Si tinguéssim un estat propi, milloraríem les infraestructures?

Podríem prioritzar les infraestructures que volguéssim i no les que prioritza l’Estat espanyol. Una altra cosa molt important és el tipus d’empresa que té Espanya i el teixit empresarial que tenim a Catalunya. Aquí, la majoria som petita i mitjana empresa i Espanya vol les grans empreses i promociona aquesta manera de fer. Necessitem un estat propi per promocionar la nostra manera de ser, no n’hi ha prou amb recaptar els diners.

Perquè recaptaríem els diners però les polítiques serien les mateixes...

Al CCN parlem merament de coses econòmiques però també podríem parlar de factors culturals. Mira que estan fent amb la política d’educació i amb la justícia. Amb un pacte fiscal no hi ha prou per tenir la nostra pròpia identitat.  

Com afectaria la independència de Catalunya al mercat espanyol? Com dèiem abans, ens pot afectar a nosaltres amb, per exemple, un boicot de consumidors, però el mercat espanyol també compra i ven molt aquí.

Això va com tot. Si a nosaltres ens ataquen la reacció serà contraatacar. És dolent per les dues parts. Nosaltres, ens imaginem que no passarà res. Al llibre Sense Espanya deien que en el pitjor dels casos perdríem un 4% del nostre PIB.

També deien que això es compensa amb el dèficit fiscal...

El Govern diu que l’espoli és un 8% del PIB català però al CCN creiem que és bastant més, podríem arribar fins a un 15% del PIB, però acceptem la dada perquè és oficial. Igualment, amb el 8%, si el boicot és d’un 4%, guanyem. Benvingut el boicot si tenim l’estat propi [riu]! De totes maneres, això és una cosa de temps.

Hi hauria una etapa de transició i les empreses s’haurien d’adaptar a la nova situació.

Ens hauríem d’adaptar però hem de pensar que hi ha molta gent que té Espanya com el mercat natural i diu: “i jo per què he d’anar a vendre a França?” Amb la crisi, el mercat espanyol ja ha baixat. I per això, les empreses s’han acostumat a vendre fora. Si tinguéssim un estat propi, el Govern podria ajudar les empreses que depenen molt d’Espanya, fent servir una part dels diners que guanyin de més amb elles perquè es puguin internacionalitzar. París està tant lluny com Galícia.

També hi ha empreses espanyoles que compren aquí productes intermedis i ja tenen relacions establertes.

Una cosa és el tema sentimental i polític, però el món dels negocis no té color. Jo abans estava dins del món tèxtil i els clients de Barcelona no em compraven perquè jo anava més car que els xinesos. I no ho van fer perquè fos català, sinó perquè era més car. Si una empresa et deixa de comprar per ser català i té pèrdues tornarà a comprar aquí. La gent del carrer pot deixar de comprar però no les empreses.

Aquesta reacció per part dels consumidors seria limitada?

Jo tinc companys que venen a Madrid i diuen que el dia que passi això posaran una empresa allà, que constarà que és d’allà però serà una delegació. Va depèn de com t’ho vulguis agafar.

Se li dóna més importància al boicot de la que realment té?

Els mitjans de comunicació estan a favor de l’unionisme. Per això ens intenten donar por. Al CCN, els diem «els senyors de la por». El problema és que ells perdran més del 20% dels seus ingressos. I això ningú ho vol. Si no tinguéssim dèficit fiscal, realment ens posarien tantes pegues?

Fan el discurs de la por perquè són ells mateixos que en tenen?

El ministre de Justícia va dir, se li devia escapar, que no podíem deixar que s’independitzés Catalunya perquè Espanya trigaria trenta anys a recuperar-se. Ells ho saben. Però, és clar, no poden fer aquest discurs.

De fet, es diu que el boicot al cava del 2005 va ajudar a les empreses a vendre més a l’exterior.

Hi ha un estudi sobre això que van fer Modest Guinjoan i Xavier Cuadras que el vam encarregar des del CCN. Curiosament va sortir que havien perdut un 7% de les vendes. Llavors, els cavistes van augmentar un 7% les vendes.

El que van perdre d’Espanya ho van guanyar de l’estranger.

Sí. Però el més divertit és que al cap d’un temps, perquè el boicot és limitat, van recuperar les vendes d’Espanya i van conservar l’exportació. Potser, si ho preguntes als cavistes et diran que els en facin un altre. A partir d’aquest estudi, en Guinjoan i en Cuadras van fer el llibre Sense Espanya.

Pots enviar el teu comentari sobre l'entrevista al membre del CCN i petit empresari català Jordi Roset a:  

comentaris@laquestiocatalana.cat