Entrevista a Javier Pacheco, secretari general d'Indústria CC.OO. a Cat.

[Puede leer la entrevista en castellano aquí]                                                                        (Dimecres, 27 de febrer del 2013)

El secretari general de Catalunya de la Federació d'Indústria, Javier Pacheco.

Pacheco: "Els polítics juguen amb l'economia com a una línia argumental per articular el conflicte ideològic"

 MARTA ESCOBAR MARTÍ

Javier Pacheco és el secretari general de la Federació d'Indústria de CC.OO. a Catalunya. Per a ell, el debat sobiranista "no influeix per a res" en les relacions comercials però, això sí, remarca que "t'ho diu un que no és independentista". Malgrat que Pacheco confessi que no és procliu a la independència, i en canvi sí a "un estat federal de caràcter europeu", no té cap problema a recordar que CC.OO. de Catalunya és l'únic sindicat entre les diferents comunitats autònomes que "sempre ha defensat la identitat nacional del poble català". Tanmateix, com a bon sindicalista, Pacheco es lamenta del tracte ideològic que rep el debat sobiranista per part d'algunes elits de pensament, encara que alhora pensa que la insistència del Govern de "col·locar en temps i forma la consulta" és "inoportuna" .

Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, les exportacions a Catalunya van créixer el 2011 superant les vendes a la resta de l'Estat (53% -47% respectivament). Per què és important que les empreses catalanes pensin en clau internacional?

Primer pel teixit productiu que existeix a l'empresa catalana, on s'identifiquen dos sectors importants: el de serveis, que sempre ha estat el majoritari en el teixit econòmic del país, i el sector industrial. El sector industrial genera en aquesta comunitat autònoma –Catalunya- el 25% del PIB de l'economia catalana, que és molt important en una economia global per l'efecte de la balança comercial i el pes de les exportacions. La pregunta és per què les empreses espanyoles tenen capacitat o expectativa amb un model d'estat plurinacional i autonòmic i les empreses catalanes en un model diferent de relació nacional amb una Catalunya independent tindria dificultats en un terreny global. L'economia global supera fronteres independentment de com s'articula. Per a mi, el debat sobiranista no seria un factor influent.

Hi ha alguns estudis com Measuring Costs and Benefits of Independence que esmenten un possible efecte frontera.

Hi ha motius polítics i socials molt més importants per poder visualitzar que pogués haver efectes en una economia de consum, que no una independència de Catalunya. És un efecte més greu que el fet que nosaltres a Catalunya estiguem en una relació d'estat on es vol que el caràcter sobiranista sigui reconegut a curt termini. No crec que això hagi de tenir efecte en el consum. Em sembla que haver d'utilitzar aquests arguments per intentar impedir la voluntat d'un poble a l'hora d'establir el dret del reconeixement de la seva identitat és molt interessat des del punt de vista ideològic.

Hi ha empreses catalanes que han manifestat haver començat a notar símptomes de boicot aquest Nadal. Creu que aquestes actituds són causa de la reticència dels consumidors o empreses espanyoles al procés sobiranista o la crisi és un factor influent?

A mi m'agradaria veure com es mesura la capacitat de boicot d'empreses puntuals. Això no és estadísticament mesurable i no crec que sigui una reflexió de causa-efecte en relació en què suposa això perquè el poble català i els seus representants polítics han manifestat la voluntat de voler identificar la seva voluntat nacional. És molt més important la notícia que sortia avui que els negocis catalans han venut un 10% menys que en les rebaixes de l'any anterior. Sempre pot haver algun efecte però no hauria de ser una preocupació per al conjunt de l'economia a Catalunya el fet que a Extremadura es vengui més cava extremeny que català. Són efectes puntuals que ni tan sols es poden tractar de caràcter sectorial i no crec que Freixenet ni Codorniu hagin de replantejar la seva estratègia.

En aquest sentit, i tenint en compte que el boicot es fa bàsicament contra empreses que són identificades pels consumidors com a catalanes, hi ha usuaris que argumenten que contra SEAT si farien boicot però, en canvi, contra Nissan no perquè no és vista com a catalana.

Ningú de caràcter empíric podria plantejar que els efectes en l'economia de la identitat nacional en com es relacionen les empreses amb el consum pugui demostrar de manera empírica que tindrà efectes nocius o negatius per a l'evolució de les empreses a Catalunya, ni tan sols per la capacitat d'inversions. No dependrà d'això. Dependrà del tipus de model d'estat que es configurés a Catalunya després d'una declaració d'independència a l'hora d'establir un model d'inversió o no, per part d'empreses estrangeres i del capital propi. Depèn molt més de com es configura l'estat, que de quin tipus d'estat es té. Si establim un model democràtic articulat sobre una filosofia on la participació del poble, el respecte de les institucions, on la democràcia parlamentària entre diferents institucions respecti realment el que el poble de Catalunya plantegi, pot tenir reconeixement perfectament a la Unió Europea, en l'àmbit internacional i pot no tenir efectes greus en l'economia catalana. Jo no he vist cap dada empírica que demostri que la sobirania de Catalunya afectaria les empreses.

El fet que el debat sobiranista estigui sobre la taula comporta un clima d'incertesa i desconfiança, però Nissan al Japó ha adjudicat finalment el nou turisme a la planta de Barcelona. Pot desembocar el debat sobiranista en la deslocalització de multinacionals o, per contra, no els preocupa?

No els preocupa. L'economia global supera l'efecte de les fronteres i per això tenir una frontera diferent en l'àmbit de l'estat no crec que sigui un problema per poder desenvolupar les inversions. El tipus de model d'estat que no es posa en qüestió, que és que a Catalunya s'estigui plantejant un canvi radical de l'organització de la societat, independentment que sigui independent o no, que és el que si que pot posar en risc inversions estrangeres. No crec que ningú estigui pensant que una Catalunya independent pugui canviar la seva relació amb l'estat espanyol i la seva relació amb l'economia europea com per poder replantejar les seves polítiques d'inversió.

Al final a l'empresari li importa la rendibilitat.

Hi ha una devaluació del país a Catalunya i a l'Estat espanyol i hi ha una devaluació del poder adquisitiu dels treballadors, que no està provocant un procés de crida a la inversió. Hi ha un model de regulació que pot convidar a que el poder econòmic tingui una millor participació en la relació amb les persones del nostre país amb una política de retallades que no crida a la inversió. Aquests factors poden tenir més a veure amb l'economia i no tenen factors fonamentals en el canvi de la situació de la decisió de les empreses. I el fet que tinguem una bandera o una altra en el carnet d'identitat, provocarà que l'economia tingui un flux diferent? Jo crec que no.

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va declarar que la independència de Catalunya seria "pitjor" per a Espanya perquè "trigaria trenta anys a recuperar-se". Des d'aquest moment ja no ha parlat més sobre el tema. La por és un factor recurrent per al Govern central?

És un debat ideològic que sota el meu punt de vista està fora de context en el temps i forma en què han posat el debat sobre la taula. Jo crec que és fonamental que Catalunya revisi el seu model de relació amb l'estat espanyol. El model autonòmic al nostre país és encara un debat incomplet. La major capacitat d'autogovern és necessària i coincideix amb un model confederal de relació amb l'estat però tot té a veure en com es construeix. El conflicte ideològic s'estableix arran d'aquestes comunitats autònomes que no han sabut autogovernar i els han ficat al cap que el millor és la recentralització dels poders. Això porta als polítics a jugar amb l'economia com a una línia argumental per articular el conflicte ideològic. Tant els catalanistes com els nacionalistes espanyols.

És per això que els grans empresaris com per exemple Isidre Fainé es posicionen a favor del pacte fiscal, per no entrar en el debat polític?

El pacte fiscal és un element real per poder aconseguir un canvi en la relació de Catalunya amb l'Estat i aquí és on s'ha de treballar. Després de la manifestació de l'Onze de Setembre, Convergència va convocar unes eleccions anticipades amb les vísceres en lloc de amb el cap. Amb això va diluir l'estratègia real en relació amb un pacte fiscal i va assumir compromisos que van molt més enllà i que li van impedir prendre una decisió en respecte al pacte fiscal.

La insistència per la sobirania de Catalunya no és, potser, la que hi va haver pel pacte fiscal.

El problema és que li impedirà establir un procés de negociació en relació amb el pacte fiscal, amb el qual sí que es podria trobar reciprocitat amb l'Estat, perquè s'ha pujat a la muntanya i tot el que no tingui relació amb el reconeixement de la celebració de la consulta serà un fracàs polític. S'estan carregant el terreny del pacte fiscal quan aquí sí hi ha una veritable capacitat real de modificar la capacitat econòmica de l'estat. I aquí sí que l'empresari català jugarà perquè li interessa i ha d'obviar el terreny ideològic.

La indústria catalana depèn del mercat espanyol ara?

Cada vegada menys. La indústria catalana, sobretot per la pèrdua del teixit industrial que s'ha produït durant la crisi, cada vegada depèn més del model d'exportació. El pes de les exportacions evidència l'evolució del creixement o decreixement de la balança comercial. El 2011, no tant el 2012, l'exportació ha estat el que ha salvat la caiguda del teixit industrial. Som una de les comunitats autònomes més industrialitzades del país i proveïm a països industrialitzats com Alemanya o França, i d'aquí es nodreix gran part del PIB català.

Quin atractiu pot tenir Catalunya perquè una multinacional, per exemple del sector de l'automoció, inverteixi a aquí i no en un altre lloc d'Espanya?

Encara som un país que podem catalogar en el cost mitjà i que tenim certa experiència en bastants sectors de la capacitat d'evolució dels processos productius on es garanteixen nivells de qualitat com si fossin països d'alt cost. Podem oferir nivells de qualitat i de desenvolupament de productes tan bons com Alemanya, França o Itàlia. El segon factor és la nostra situació geogràfica privilegiada, encara que hauríem de ser capaços de connectar-la millor per atreure més inversions i tenir més competitivitat.

Seria necessari baixar encara més els costos de producció a Catalunya?

No! Hem de millorar els costos logístics amb la resta d'Europa. Hem de millorar la nostra gestió logística i intentar potenciar els ports perquè serveixin com a element de hubs logístics –grans centrals- que distribueixin a través de mar, terra i aire a través del corredor mediterrani i desenvolupar el creixement de l'aeroport del Prat. Encara hi ha mancances que impedeixen millorar la competitivitat de les empreses catalanes.

Es pot seguir afirmant que Catalunya és la fàbrica d'Espanya?

Sí, conjuntament amb el País Basc. El que passa és que és una fàbrica cada vegada més petita.

Què representen empreses com Nissan o SEAT per a Catalunya i per a la indústria catalana?

Per a la indústria del metall molt perquè és fonamental. Són dues empreses que produeixen molts llocs de treball, tant directes com indirectes. Més de 50.000 treballadors poden estar relacionats amb el sector de l'automoció a Catalunya i aporten molt a l'economia.

Yamaha, Honda i ara Derbi han marxat de Catalunya. Què ha passat amb el sector de les motocicletes?

Aquí el que cal és una política industrial, que ja ve dels anys vuitanta, quan hi va haver el boom d'entrada de capitals estrangers durant els governs de Jordi Pujol, per les relacions de diplomàcia que tenia a l'estranger. Ara amb la crisi aquestes empreses van on els interessa, que no és on surt més barat perquè Yamaha ha marxat a França i Derbi a Itàlia. No és un problema de costos. El govern de la Generalitat no té capacitat d'influència en les decisions que es prenen a Torí o Tòquio. Cal fer polítiques econòmiques atractives aquí perquè no sigui necessari que se les emportin.

Com es viu el debat sobiranista des dels sindicats?

Som una organització d'esquerres i el dret del poble a decidir no es pot prohibir. El poble català ha de poder decidir sobre el seu present i el seu futur i aquest és el nostre plantejament. No es pot privar ningú a decidir. I, independentment de la decisió que prengui el poble català, li caldrà un sindicat que defensi els interessos del treballador.

Pots enviar el teu comentari sobre l'entrevista al secretari general de Catalunya de la Federació d'Indústria de CC.OO. Javier Pacheco a: 

comentaris@laquestiocatalana.cat