Entrevista a David Garrofé, secretari general de la Cecot

[Puede leer la entrevista en castellano aquí]                                                                              (Dijous, 24 de gener del 2013)

Garrofé: “El que pot fer més mal a Catalunya són determinades decisions empresarials durant la transició”

MARTA ESCOBAR MARTÍ

El secretari general de la patronal terrassenca Cecot, David Garrofé.

Després que ni Pimec ni la Cambra del Comerç volguessin fer declaracions sobre la qüestió de l’empresariat català davant una hipotètica independència de Catalunya, em reuneixo amb David Garrofé, el secretari general de la patronal Cecot. La seva visió pot ser interessant i és que, segons una enquesta que van realitzar entre els seus afilitats, n’hi ha més a favor de l’estat propi que en contra. Ell ho té clar: “la massa social està evolucionant” i, per això, cal utilitzar el dret a decidir, que “és necessari i democràtic”.

Dins de Cecot, un 53% dels empresaris està a favor de l’estat propi. Què aportaria la independència de Catalunya a les empreses catalanes o ubicades a Catalunya?

Això és una estadística que reflecteix el sentir. Creiem que les empreses han contestat això perquè hi ha una majoria absoluta clara d’empresariat que entén que davant la situació que estem, la independència pot ser una sortida millor del que tenim ara. Creuen que pot ser una manera de gestionar diferent, de crear un nou model de país més eficient i on els recursos que es generen aquí, es quedin aquí. Creuen que això pot beneficiar el conjunt de la societat i, també, l’activitat econòmica catalana. L’enquesta també deia que els que venien majoritàriament a la resta de l’Estat es notaven més recelosos però, tot i així, es mostrava un percentatge molt elevat, més d’un 40% a favor d’un estat propi. I el tercer grup eren les empreses molt internacionalitzades, que també es mostraven molt partidàries d’un estat propi. Pels que exporten un 60%, la dependència del mercat espanyol és petita. El segon bloc manifesta que la seva empresa no aniria tan bé amb un estat propi, per les pors al boicot o pels mercats que tenen a la resta d’Espanya. En general, la població empresarial que sempre ha estat bastant prudent amb molts temes, en aquest tema creuen que val la pena fer el pas cap a un estat propi.

També sortia a l’enquesta que dos de cada tres empresaris –dins de Cecot- no tenen por al boicot.

Pel que ven només a Catalunya, la por és d’un 10% perquè no el poden boicotejar. Bàsicament, els que tenen por són els que venen a la resta d’Espanya, que és ben bé un terç. Que tinguis més o menys por al boicot depèn d’on tens els teus mercats.

Els preocupa a les empreses la situació que podrien patir les entitats financeres en cas que Catalunya s’independitzés d’Espanya?

Aquesta pregunta no es va formular a l’enquesta. No hi ha resposta respecte això i, per tant, no et puc dir res perquè no ho hem preguntat ni és un tema que surti massa a les juntes directives. D’entitats financeres a Catalunya n’hi ha dos que siguin importants i tots hi tenim grans vinculacions econòmiques, però aquest tema no s’ha plantejat.

Ara, a més a més, La Caixa ha tret un informe en què asseguren que el pacte fiscal és l’única sortida per Catalunya i consideren que les altres vies són inoperants.

El que diu La Caixa reflecteix les pors que tenen ells que són legitimes i que, evidentment, ha de lluitar perquè li afecti el menys possible qualsevol situació. Hi ha una part de la gent que pot pensar que si no té La Caixa, tindrà un altre banc. Bancs aquí sempre n’hi hauran. Cadascú, en una crisi global, pensa en els seus interessos. La pime, quan fa aquests anàlisis, pensa en les seves empreses.

Podria haver-hi contra-boicot?

L’experiència dels que ho han estudiat és que hi ha molt més soroll que realitat. Caldria parlar amb els sectors més castigats, com el cava, tot i que no ho volen dir. Això sí, les seves vendes a l’exterior cada vegada pugen més.

És una tendència natural que creixin les exportacions?

Jo crec que sí, que no és per qüestions polítiques perquè aquestes et fan esperonar que no hi ha res. I és clar, davant del dubte, la inversió s’ha de fer en crear xarxes a l’exterior i creure que, passi el que passi políticament, a mi no m’afectarà. Això és el que ha passat també amb la crisi, s’han hagut de buscar mercats fora. Però l’experiència et diu que aquestes situacions de boicot no duren perquè el comportament de compra de la gent és racional. Al final compres el producte que t’agradi, que estigui bé de preu i al teu abast.

El boicot, doncs, vindria de sectors molt concrets de la societat espanyola?

Pot ser. El primer mercat de Rioja d’Espanya és Catalunya. Deixarem de beure vi de Rioja si no compren cava? Algú potser sí, però d’altres no. Encara que tinguin el sentiment nacionalista molt aferrat també pensaran que no té sentit. L’estratègia de boicot és una mica estranya perquè representa molt cor i poc cap. De tota manera, hi ha mercats en el conjunt d’Espanya que històricament són més hostils als productes catalans que altres. Hi ha comunitats autònomes com València que, de facto, si poden no comprar un producte català, millor.

Es diu que gràcies al boicot del 2005, el mercat del cava va créixer a l’exterior.

Exacte. Són palanques. La fil·loxera va ajudar a fer noves varietats i revolucions com la tecnològica i les plagues, és a dir, les desgràcies, de vegades, t’ajuden a millorar.

I més tard el cava va recuperar les vendes a Espanya i, per tant, va guanyar el 7% de vendes a l’estranger i va mantenir les del mercat espanyol.

Quan baixa el soufflé, ja has crescut a fora i, a més a més, creixes aquí.

Quin tipus de relació tindria Catalunya amb el mercat espanyol una vegada hagués baixat aquest suflé i hagués passat el boicot, la transició, etc.?

A créixer més! El boicot inicialment hi serà però després no té ni cap ni peus. Més enllà dels mercats hi ha molta gent que té família fora i gent de fora que té família aquí. La gent se’n va alpueblo i venen carregats de morcillas! El tema és més complex i més ric alhora. Inicialment pot haver-hi uns moviments estranys amb uns productes però no seria destacable a mig termini perquè al cap d’uns mesos s’haurà acabat.

També es parla de l’efecte frontera, que seria tot el contrari: al principi, les relacions amb Espanya seguirien igual i, poc a poc, s’anirien trencant.

Jo no el veig l’efecte frontera. Quin efecte frontera tenen els gironins i els de Figueres?

Com Espanya i Portugal, per exemple.

Però és que hi ha menys fronteres que mai entre Espanya i Portugal! Com més Europa hi ha, més connexions de carreteres tenim i la connexió cada vegada és més important. Moltes multinacionals que estaven a Lisboa han anat a parar a Madrid. Això des dels Estats Units, el Japó o la Xina ho veuen diferent, ells no veuen fronteres, veuen Europa. El que els interessa és on trobaran el millor sòl industrial, la millor mà d’obra qualificada i la millor logística. Una empresa de treballadors d’aquí està competint amb una de la Índia per peces d’automoció. Els productes són globals. A més és Europa que té la voluntat de crear un mercat únic. El 80% de la normativa espanyola és europea.

En cas que Catalunya no entrés a la Unió Europea, què passaria amb les empreses que venen a l’estranger?

Haurien de fer convenis bilaterals. Aquesta és una batalla política, no econòmica i això s’ha de resoldre políticament. Per tant, tot el que és un problema, deixa de ser-ho quan es resol políticament. La Constitució espanyola es pot reformar en quinze dies, com quan ho va demanar la Merkel. És un problema de necessitat i de voluntat. Catalunya no quedarà fora de la UE perquè les lògiques són molt diferents. Europa no pot tenir Catalunya fora. Europa vol pau i tranquil·litat i no vol conflictes. I això no té res a veure amb les decisions que prendran les multinacionals. Aquestes no vindran aquí pensant en si Catalunya és independent o no. Vindran aquí si la gent està més preparada, hi ha millors infraestructures i el sous són més competitius.

Una situació d’incertesa pot tirar enrere una inversió.

Quan hi ha incertesa deixes d’invertir per una temporada fins que no es clarifiqui. Una incertesa et penalitza perquè no tindràs les mateixes condicions que en un altre destí i per això és tan important que no duri. Igual que et dic això, també et dic que si Catalunya fa un model de país més atractiu, amb la independència vindrà més gent. El discurs que fa la nostra entitat –Cecot- és: quin país volem? Reformarem la funció pública? Farem un sistema de llei de partits més obert i transparent? Anem a fer un país diferent amb Espanya o sense Espanya, però hem de tenir capacitat per transformar coses per ser més competitius. Ara mateix, el mercat espanyol no ho és i això ens penalitza. Tenim una còpia del model espanyol i tants anys d’autonomia no ens han servit per res.

Es parla molt des d’Espanya que Catalunya sortiria perdent amb la independència. El mercat espanyol podria sortir perdent també?

Qui té més a perdre amb la independència de Catalunya és Espanya i d’això no se’n parla mai. Els mercats principals de molts fabricants espanyols estan aquí. La gent és més racional a l’hora de prendre decisions. Sense contar el boicot, el que ens pot fer més mal a Catalunya són determinades decisions empresarials durant la transició. Ara estem en un moment en què hi ha multinacionals que no saben què fer, estem en un d’aquells moments complicats.

Si ara Espanya es decidís per concedir el pacte fiscal a Catalunya, creu que aquests empresaris que s’han posicionat a favor de l’estat propi anirien pel concert econòmic o mantindrien la seva posició?

S’hauria de veure. Jo crec que molta gent ha canviat d’estació i ja tiren cap a la independència com a única via. Això és com una parella. Quan un tensa molt, si no vols trencar cedeixes i es conforma un nou status quo. A nivell polític, el posicionament del Parlament no té res a veure amb el de fa deu anys: el reconeixement d’un dèficit fiscal flagrant durant anys i el Partit Popular ara fa bandera del pacte fiscal que era el discurs de Convergència.

Foment del Treball s’ha posicionat a favor del pacte fiscal i en contra del «xoc detrens».

El que està clar és que el president de Foment ha fet unes declaracions dient que hauríem d’anar cap al pacte fiscal. Cecot també tenia aquest posicionament. Amb independència del que passi, Catalunya ha de tenir un tractament fiscal diferent i n’hi ha que fa dotze anys que ho estem demanant. Tornar a reclamar el que fa trenta anys que es demana i no surt és molta paciència. Catalunya genera un 15% de població, a prop del 20% del PIB i el 26% d’exportacions.  Hi ha molts empresaris que estan en contra però hi ha una gran massa social que ha anat avançant. El tema econòmic satisfaria? Jo crec que en aquests moments no. 

Pots enviar el teu comentari sobre l'entrevista al secretari general de la patronal Cecot David Garrofé a: 

comentaris@laquestiocatalana.cat