Entrevista a Arcadi Oliveres, economista

[Puede leer la entrevista en castellano aquí]                                                                    (Dimecres, 19 de març del 2014)

Arcadi Oliveres al Col·legi d'Advocats de Barcelona

Oliveres: "Pretendre que Catalunya sigui independent per qüestions econòmiques és ser un independentista egoista"

MARTA ESCOBAR MARTÍ

Arcadi Oliveres és economista, professor d’Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona, president de l’organització Justícia i Pau i milers de coses més. És un home non-stop però, sobretot, és una bellíssima persona. Conèixer-lo personalment m’ha reforçat l’admiració que ja tenia cap a ell. És encara millor persona del que sembla i, com em deia un dia Jordi Goula, de ‘La Vanguardia’, “si es treu la jaqueta, segur que té ales d’àngel”. “Et dius Marta, què més?”, em pregunta només seure en una taula d’un bar, proper al Col·legi d’Advocats de Barcelona. S’interessa per les persones i és proper, afable i tendre. Malgrat que això no té a veure amb el tema que tractarem, sobre el procés sobiranista i l’economia i l’empresa, vull deixar constància de com d’agraïda li estic. Diu que és pròxim perquè “tots som ciutadans exactament iguals i no em fa cap angúnia donar el meu telèfon mòbil absolutament a tothom i quedar. La única limitació que tinc és l’agenda i s’ha de jugar amb el temps”. Em sorprèn gratament la seva racionalitat a l’hora d'opinar sobre la independència perquè, tot i que ell ho hagi estat tota la vida, parla sense embuts sobre els seus possibles desavantatges.

Per què és partidari de la independència?

Qualsevol poble té dret a autodeterminar-se i a dir quin futur vol. Catalunya té una història al darrere. Té una llengua, és una nació, té una idiosincràsia i una manera de fer... Tot això fa que tingui el dret absolut a la independència reconegut per les Nacions Unides i pels drets dels pobles. Si un poble vol ser independent, s’ha d’acceptar la seva voluntat.

És un error fonamentar la independència de Catalunya únicament en qüestions econòmiques, com va dir en una entrevista a El Diario.es?

No és que sigui un error, és un mal camí. Pretendre que Catalunya sigui independent, com per desgràcia pretenen una part important dels catalans, amb la idea que aquesta independència millorarà la nostra condició econòmica és, que em perdonin, ser mal independentista. L’independentista és bo si creu que Catalunya té dret a ser, però no només perquè cregui que millorarà la nostra condició econòmica. Això és un independentisme egoista.

La crisi ha contribuït a augmentar el sentiment independentista.

Clar. La gent s’ha donat compte que el govern que regeix a Espanya durant aquesta crisi, fos el del Zapatero o el del Rajoy, ho fan molt malament. Per mala voluntat pròpia i perquè depenen d’organismes internacionals que desvirtuen el que es podria fer. I, si a més hi afegim les barrabassades que fan els ministres espanyols, encara augmenta més l’independentisme.

De fet, ahir sortia l’enquesta del CEO del mes de desembre, en què constava que s’ha incrementat al 60% els catalans a favor de la independència.

Això són signes positius, tot i que també m’agrada advertir una cosa: la independència no és d’avui per demà, ni tot és Crimea en el món. Si ens emmirallem en el cas del Quebec, que és el que s’assembla més al nostre, veurem que és un procés que van endegar fa quinze o vint anys i que, vivint en una democràcia, els costa molt. Aquí, que no tenim democràcia, ni tenim res, encara ens costarà més!

Hi ha gent que accepta la independència però la vol d’aquí a un temps. Per exemple, quan ja hagin cobrat la pensió de jubilació de l’Estat espanyol.

Això és l’egoisme que deia. Si vols ser independentista, ho has de ser arriscant-te. Jo crec que econòmicament no passarà res greu, però si de debò el teu esperit és estimar un país, s’han d’assumir les conseqüències. Si tu t’estimes un fill, no mires mai els calers que et costa.

Pot sortir perjudicada econòmicament Catalunya fora d’Espanya?

No. Tampoc sóc d’aquells que reclama el dèficit fiscal cada setmana perquè tinc picabaralles amb els independentistes sobre el sistema de càlcul del dèficit fiscal perquè és erroni. Independentment del saldo veritable, Catalunya no hi perdrà perquè l’economia d’avui en dia té poc a veure amb ser un país independent. La SEAT no es mira si Catalunya serà independent o no, mira els salaris que paga, si el transport és adequat, si les sucursals que té al darrere li donen el subministrament que necessita, si el port de Barcelona és àgil com per exportar els cotxes... Això miren les empreses.

Com es finançaria una Catalunya independent?

De la mateixa manera que s’hauria de fer ara, amb uns recursos propis adequats. Si Catalunya fos independent, hauria de tenir un sistema fiscal propi que redundaria els impostos que anirien a parar a la gent. El drama de Catalunya i Espanya es diu frau fiscal i això hauria de canviar.

És important l’euro per Catalunya?

Seria una sort que marxéssim de l’euro. Catalunya, Espanya, Itàlia... Per tots aquests països massacrats per l’euro, seria una sort sortir-ne. Em permeto dir-ho perquè tinc articles escrits d’abans d’entrar a l’euro dient que no havíem de fer-ho perquè seria un desastre. I les estadístiques d’aquests deu anys han demostrat que la part de renda provinent del treball ha baixat i la provinent del capital ha pujat. Gràcies a l’euro, s’han produït desequilibris econòmics i socials cada vegada més grans.

S’entén fora de l’Estat espanyol el procés que viu Catalunya?

L’Onze de Setembre del 2012 hi va haver una gran manifestació. L’endemà tenia programades dues conferències: una a León i una a Valladolid, que a priori són poc favorables a aquest tema. Allà, el primer que em van preguntar va ser que què havíem fet a Catalunya i jo els vaig explicar quin és el meu concepte d’independència: que no s’ha de ser egoista i que no s’han de buscar avantatges econòmics, sinó els seus drets polítics, i que s’ha de ser solidari amb altres països del món i el medi ambient. I alguns estudiants em van dir: Oh, es que si la independencia que tu quieres es esta, nosotros también la queremos. S’han d’explicar millor les coses.

Què representa l’increment constant de les exportacions per Catalunya?

Vivim en una economia productiva que s’ha mostrat competent però que també és una economia molt vulnerable. Les exportacions surten de les primeres empreses catalanes, que són de l’automòbil, les químiques i alimentàries. Si demà la Volkswagen decideix que s’emporta la SEAT a Casablanca, aquí perdem les exportacions. No hem de lluir les exportacions quan són tan vulnerables.

El procés sobiranista influencia d’alguna manera l’empresariat?

No. L’empresariat es manifesta perquè li agrada ficar cullerada en les coses. I també ho fa en funció dels seus interessos sectorials.

És important, però, que es posicioni?

Són lliures de fer-ho però no crec que tingui un pes específic important.

Què representa el mercat espanyol per l’economia catalana?

Molt. Aquí és on tinc debat amb els independentistes quan dic que pot ser que amb el sistema fiscal Catalunya perdi diners, encara que menys dels que es diu. Els diners són d’Espanya. Si jo venc una taula a Sevilla per 100 euros i me n’ha costat 80, m’estan regalant 20 euros. D’això se’n diu plusvàlua i ja en parlava el senyor Marx. En canvi, si jo dic que Madrid ens pren diners però que Sevilla ens en dóna, no m’ho volen calcular!

I el mercat català ho és per l’espanyola?

També. Catalunya té un 17 o 18% del PIB espanyol.

Cada mitjà es decanta cap a una postura política. Podria fer un apunt objectiu en relació al procés i els empresaris?

El que a mi m’agradaria és que aquest procés no serveixi per seguir amb les mateixes condicions econòmiques, socials i polítiques que tenim ara. Jo pertanyo a un moviment que es diu “Procés Constituent”, en què diem que volem la independència de Catalunya per canviar-ho tot. No admetem que una Catalunya independent pugui tenir el mateix sistema econòmic, polític i social que tenim ara. No es tracta només de canviar la “ñ” de “España” per una “ny” de Catalunya, ni una bandera de dues barres per una de quatre. Això vol dir una reforma total del capitalisme.

Una Catalunya independent seria més justa amb totes les classes socials?

No necessàriament. El que jo demano és que sigui independent i que sigui justa, que no crec que sigui el mateix que demana Convergència.

Quin missatge enviaria a la pime, que és la gran oblidada del Govern espanyol?

Pateixen les conseqüències d’una economia que, ens diuen, és de lliure mercat i lliure competència però en realitat no ho és. La petita i mitjana empresa no té accés als concursos públics. Quan el Govern vol fer una autopista o un estadi, cap pime podrà aspirar-hi. Aquí, si la petita empresa cau, ningú se n’adona; en canvi, si ho fa una gran tothom va a veure què passa.

Hi haurà consulta el 9 de novembre?

M’agradaria, però crec que una consulta oficial i formal no es farà. Encara em pregunto que amb quina mesura Convergència i Esquerra seran capaços de fer-la, que jo la faria informal. Si volem fer-la, la farem, i si ens han de processar que ho facin. En Mas potser la faria perquè s’ha engrescat molt però Convergència no crec que li ho permetés. 

Pots enviar el teu comentari sobre l'entrevista a l'economista Arcadi Oliveres a:

comentaris@laquestiocatalana.cat