Entrevista a Albert Solé, catedràtic d'Economia

[Puede leer la entrevista en castellano aquí]                                                                     (Dijous, 17 de gener del 2013)

El catedràtic en Economia, Albert Solé.

Solé: “Saps quin és el principal boicot que ens fa Espanya? Que tenen una crisi de cavall i no ens poden comprar res!”

MARTA ESCOBAR MARTÍ

Albert Solé Ollé és catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona. No li agrada utilitzar dades d’enquestes o opinions que dóna la gent perquè “el principi bàsic de la metodologia de fer recerca és la preferència revelada”, és a dir, el que realment li interessa és observar les accions reals de la gent. Actualment està fent una recerca en què analitza la premsa per veure si “el tractament esbiaixat per part dels diaris espanyols pels casos de corrupció acaba tenint impacte en les decisions dels votants”. Després d’una conversa de dues hores mentre fem un cafè, surto amb una nova visió del tema que ens ocupa. Es nota que és un apassionat de la política econòmica. “Els negocis no tenen ideologia però poden tenir-ne en funció del cost. Com menys cost tingui per l’empresari, més es podran permetre donar-se el gust de donar la seva opinió”, m'aclareix només arribar.

L’octubre del 2012, l’empresa de Valladolid Sobaos Pasiegos va enviar una carta al Grup Borges (Tarragona) anunciant-los que no adquiririen més productes “fabricats a Catalunya o distribuïts des d’una multinacional amb seu aquí” per “la deriva nacionalista que va prenent el nacionalisme català”.

Això què és? Si fos una empresa més coneguda i més gran no ho podria fer perquè ja tindrien unes relacions establertes i hauria de veure quina és la tecnologia més fiable i el cost. No és fàcil trobar un proveïdor que et solucioni el problema i que sigui fiable. A banda que entre les empreses ja construeixen una relació de confiança que no te la pots carregar així d’entrada.

En referència al possible boicot que hi podria haver en cas que Catalunya es declarés independent, què diferencia les multinacionals ubicades a Catalunya de les petites empreses catalanes?

En el cas d’una multinacional és un pèl ridícul pensar que algú li podria fer boicot com, per exemple, a la SEAT perquè està a Martorell. És a dir, les multinacionals no tenen país i, per això, no deixaran de vendre a Espanya.

Ja han sortit notícies en què s’assegura que el boicot cap als productes catalans ha començat aquest Nadal.

Hi ha arguments per suposar que el boicot no seria una cosa gaire habitual. És clar que hi hauria casos. Pot ser que s’estronquin negocis en el procés independentista. Si s’arriba a una situació una mica més seria hi hauria alguns problemes. Els empresaris en general, no hi estan gaire d’acord perquè tenen les seves idees i les seves ideologies i, a més a més, no volen problemes. Però això no vol dir que l’impacte no fos molt fort. Això es podria calcular segons la durada del conflicte i ens hauríem de plantejar si ara ja estem en aquesta situació, que jo crec que no. És evident que si algú s’hagués de plantejar des de zero instal·lar aquí la seva empresa no seria una contribució positiva al màrqueting però els que ja hi són no tenen problemes.

El possible boicot seria per part del consumidor i no de les empreses?

Sí. Jo crec que la gent, segons la seva ideologia, està disposada a fer-ho però al final no seran tants qui ho facin. Si la majoria de les persones no són capaces de reciclar, encara que hi estiguin a favor, com han de fer boicot? És molt complicat que la gent canviï les seves pautes de consum. Això serà una situació temporal que no tindrà gaire història perquè són canvis marginals.

Si els espanyols traguessin els seus diners de La Caixa, que té pràcticament tot el seu negoci repartit per l’Estat, els catalans trauríem els nostres estalvis del Banc Santander, per exemple?

Aquestes coses poden passar però tot depèn del nivell d’escalada que hi hagués en el conflicte. Quan hi ha un conflicte, la gent pot fer coses irracionals, és a dir, la teva acció et pot fer mal però l’has de fer de totes maneres per donar un senyal a l’altra part de què la cosa va de debò. Els conflictes estan definits perquè els que lluiten han d’estar disposats a assumir un cost i a fer-li veure a l’altre. En aquesta situació, les amenaces tenen lògica. En els conflictes, les amenaces serveixen per donar senyals a l’altra part però això no vol dir que després es compleixi. Tanmateix, el que fan individualment els consumidors és a part. Aquí és on els mitjans tenen un paper rellevant.

Per crear opinió pública i que els usuaris tirin cap a un costat o un altre?

Hi ha una proporció de la població catalana que és variable i podria estar a favor d’aquestes històries però només es reafirmaran si saben que acaben bé. Això només ho sabran a través dels mitjans i aquí és on juguen fort.

Quan l’hipotètic boicot s’acabés, les empreses catalanes tornarien a tenir la mateixa relació amb el mercat espanyol?

A curt termini sí. Però a la llarga es produiria l’efecte frontera. El país que més ens vota a Eurovisión és Portugal i viceversa. En canvi, si mires les relacions que tenen amb Espanya, els fluxos comercials són molt baixos. Encara que estiguis dins la Unió Europea i no hi hagi aranzels, el fet que hi hagi fronteres talla les relacions perquè les polítiques són diferents, la gent tendeix a comprar els productes del país i amb el pas del temps, si crees una frontera que no hi era, els fluxos comercials disminueixen. Per tant, les exportacions a Espanya no caurien pel boicot, caurien perquè les relacions es refredarien.

Per primera vegada el 2011, Catalunya va exportar més a l’estranger (53%) que a Espanya (47%).

Sí, estan creixent, però el problema és que Espanya segueix sent molt important. No està clar que amb cinc anys es pugui substituir una caiguda de les exportacions tant gran amb la venda a la resta del món. L’efecte frontera comporta canvis socials i culturals molt a llarg termini, fins i tot es trigarien segles. Potser hi haurà un període complicat durant la transició... Però això no té a veure amb el boicot. El boicot cal veure’l com una cosa irracional, la gent ho pot aguantar a curt termini, però, una empresa? Si això li genera pèrdues, no estarà per aguantar aquestes històries.

Algunes informacions asseguren que, gràcies al boicot del 2005, el cava es va obrir al mercat exterior.

No ho tinc clar. Jo crec que no canvien la seva estratègia pel boicot ni que ara comencin a pensar que han d’exportar més per si un cas. Jo crec que no. Són multinacionals que l’únic que volen és expandir-se i el mercat espanyol és un mercat molt venut en temes de cava. No pots augmentar les vendes de cava a Espanya, ja se’n ven molt. Segurament, el que passarà encara que no hi hagi boicot, serà que el mercat del cava espanyol estarà estancat o tirarà una mica avall.

I doncs, les exportacions tenen una tendència natural a créixer?

Sí, és pura necessitat per créixer. Saps quin és el principal boicot que ens fa Espanya? Que tenen una crisi de cavall i no ens poden comprar res! Però, per exemple, el senyor de Planeta sí que faria bé de marxar perquè ell té un grup de comunicació espanyol i bàsicament ven diaris a Espanya, depèn molt d’ells. Per això i perquè juga amb molts calers ha de ser moderat amb aquestes històries. I, a més a més, la fàbrica d’aquesta editorial ja no està a Barcelona, està a la Xina o a Sud-Amèrica, ves a saber!

No tindria lògica tenir una empresa que edita un diari espanyol a Barcelona.

Dues coses. Una, les empreses es mouen per fer negocis, a partir d’on estan els mercats i del que volen els clients. I, dues, les empreses que depenen de decisions polítiques s’intenten situar al costat del Govern espanyol. Però per aquest mateix motiu, també sorgirien noves empreses a Barcelona. Ara, moltes empreses tendeixen a estar a Madrid perquè saben que a l’altre costat del carrer hi ha els que decideixen les regulacions que les afecten, però si aquí tens un poder consolidat amb un estat propi, els interessos econòmics que vulguin llicències o monopolis aquí, o estan a Barcelona o res. Però tot això és política-ficció. El problema real és quan hi ha un conflicte i no saps on ets: si ets estat o no, si l’endemà t’enviaran l’exèrcit o no...

...si entraríem a la Unió Europea. Què passaria amb les empreses en cas que no entréssim?

És cert que amb la llei a la mà tot seria molt complicat. Suposem que som independents i que la Generalitat ja hagués fet les seves feines darrere de la gent i haguessin muntat una agència tributària, bancs, etc. Imagina’t que ens quedéssim fora de la Unió Europea. És creïble que l’endemà, quan un camió de cotxes de SEAT passés la frontera francesa, la policia el pari i no el deixi entrar? Seguirien passant, tot i que de manera il·legal.

Què faria Europa al respecte?

Europa tindria un gran problema i entre que pensen en què fer o no, podrien passar mesos i el funcionament seria el mateix. Llavors es generaria una situació d’incertesa. Òbviament, en aquest període, una empresa no pensaria a venir a Catalunya. Ja veus amb la velocitat que Europa pren les decisions i troba solucions definitives als problemes. Quants anys porten ja amb la història de Grècia? I mentrestant, les empreses catalanes seguirien exportant i seguirien comprant. Els francesos no muntarien un xiringuito a la frontera i posarien aranzels! Imagina’t que una multinacional francesa com Saint-Gobain, que està a Montblanc i produeix ampolles de cava. Una part va cap a Vilafranca i Sant Sadurní però una part molt gran va cap a França pel champagne. No els faran pagar un aranzel.

Llavors, les empreses que ja estan aquí es quedarien però no en vindrien de noves?

És clar. Si tu congeles un projecte, pots esperar dos mesos però si al cap d’un any la cosa segueix igual i tens una urgència... Nissan està decidint si fa un model a la Zona Franca o el fa a un altre lloc. Depèn de la incertesa. Però si tens una opció ràpida de fer-ho en un altre lloc, ho fas.

Però els que tenen la planta a Cataunya haurien de pagar un cost molt elevat per marxar...

A aquestes empreses els és molt fàcil moure les coses. Si ho fas aquí és perquè la productivitat és més alta i els costos més baixos. Però si ha de marxar és clar que li tocarà els nassos! Jo no crec en totes aquestes històries del problema... El problema té a veure amb l'opinió pública perquè hi ha molta incertesa. I aquí hi ha una variable important que és la situació de les finances públiques. D’això se n’ha parlat menys. La Generalitat està en bancarrota. Ara mateix és capaç de pagar les nòmines dels funcionaris perquè no paguen el que deuen a les farmacèutiques, etc. El rollo de: “clar, com que tindríem 18.000 milions i tal, automàticament tot resolt”, no és veritat. Perquè primer has d’aconseguir que els euros que es van recaptant amb impostos a Catalunya, vagin caient cap a la caixa i, a més a més, has de tenir una agència tributària pròpia. I a veure com ho faran. Jo crec que fa més por això que qualsevol altra cosa.

Pots enviar el teu comentari sobre l'entrevista al catedràtic d'Economia Albert Solé a:  

comentaris@laquestiocatalana.cat