[Lea la crónica en castellano aquí]                                                           (Dijous, 5 de setembre del 2013)

Drets penalitzats: individus anònims castiguen la lliure difusió d'idees de l'empresariat català

Un empresari del CCN rep amenaces de boicot per manifestar públicament la seva opinió partidària a la independència de Catalunya

MARTA ESCOBAR MARTÍ

El Segle de les Llums (segle XVIII) és conegut així, sobretot, pel pas de la ignorància a la raó. En aquell moment naixia el concepte de llibertat d’expressió, un dret fonamental amb què tot individu era lliure d’expressar públicament les seves idees sense cap tipus de censura i així és reconegut a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Tres-cents anys més tard, poca gent es qüestiona si aquest concepte segueix vigent amb els mateixos fonaments amb què va sorgir amb tanta força. Un concepte que per alguns filòsofs com Montesquieu, Voltarie i Rosseau servia per fomentar la participació política i que, per d’altres, com Stuart Mill, era fonamental per descobrir la veritat absoluta. Un concepte que perfectament podria ser aplicat en l’actualitat però que les seves bases han estat oblidades. I és que sembla ser que aquesta idea s’ha deteriorat fins a tal punt que els personatges públics, o que treballen de cara al públic, se’ls penalitza fer-ne ús.

N’és un exemple l’empresari del Cercle Català de Negocis (CCN), Jordi Roset, que després de manifestar públicament la seva implicació en el procés sobiranista ha començat a rebre amenaces d’alguns “individus que s’han sentit al·ludits”. Roset, que mai ha amagat les seves idees, va declarar el passat mes de gener en una entrevista a La qüestió catalana que si l’espoli fiscal que pateix Catalunya representa un 8% del PIB català, “benvingut sigui un boicot d’un 4% si tenim un estat propi”. Aquesta, entre altres declaracions, han propiciat que avui Roset rebi correus electrònics anònims en què l’adverteixen que “a partir d'aquest moment ens sentim amb les mans lliures per fer la vida impossible a les empreses amb seu a Catalunya que exerceixin els seus negocis i activitat econòmica a Espanya. Siguin o no nacionalistes. Estiguin o no a favor del sobiranisme”.

En el mateix correu, l’anònim amenaça amb iniciar “fortes campanyes de boicot” per “qualsevol empresa amb seu a ‘Catalonia is not Spain’” i l’aconsellen que per no patir aquestes conseqüències canviï “la seu social fora de Catalunya”. Tanmateix, però, Roset ja preveia aquestes solucions mesos enrere, i és que durant l’entrevista amb La qüestió catalana va manifestar que companys seus que venen a Madrid “posaran una empresa allà, que constarà que és d’allà però serà una delegació”.

Aquest correu, però, sembla ser el més sensat perquè pocs dies més tard l’empresari rebia altres correus en què titllaven els catalans de “miserables” i en què asseguraven que “cap país europeu donarà suport al vostre deliri” o bé que “abans d’una secessió estareu tots criant malves”.

Malgrat reconèixer que aquesta entrevista ha contribuït a avivar les amenaces, Roset es va posar en contacte amb La qüestió catalana per comunicar que “no em fan por, ans el contrari: encara em fan veure molt més clar l’objectiu” i adverteix que “no amagaré el cap sota l’ala”. 

La llibertat d’expressió va ser la base de la Guerra de la Independència dels Estats Units i de la Revolució Francesa. Seria necessari agafar prestats els ideals del passat i aplicar-los a l’Estat espanyol i al procés sobiranista sota el lema de la Revolució “Llibertat, igualtat i fraternitat”?

Pots enviar el teu comentari a: 
comentaris@laquestiocatalana.cat

COMENTARIS

Glòria Herrero Torrents

No puc acabar d'entendre l'odi o enveja que ens tenen. Som éssers humans com tots els habitants del món, però cadascú té la seva identitat i s'ha de respectar.