[Lea la crónica en castellano aquí]                                                         (Divendres, 24 de gener del 2014)

Cristóbal Montoro i Enric Millo a la convenció del PP a Barcelona

Montoro: "Les balances fiscals no poden ser motiu de divorci econòmic ni molt menys polític"

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques sosté en la convenció del Partit Popular celebrada a Barcelona el passat 24 de gener que no és viable una separació entre Catalunya i Espanya

MARTA ESCOBAR MARTÍ

Aplaudiments, somriures i mirades de complicitat. Mentre els periodistes romanien a la sala contigua, al Palau de Congressos de Catalunya, i després d'una jornada plena d'actes amb motiu de la convenció del Partit Popular 'Junts Sumem', els afiliats, simpatitzants i membres del govern espanyol i del PP català i d'altres comunitats, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, apareixia a prop de les set de la tarda a la sala 2 de l'indret esmentat. El ministre va argumentar la seva tardança dient que volia "sentir Catalunya a través de la seva gent".

El tema era clar i Enric Millo, vicesecretari d'Acció Política del PP català (PPC), que presentava l'espai de diàleg "Junts Sortirem", posava els punts sobre les is. I és que mentre Montoro pretenia justificar certes accions del govern espanyol, Millo el reconduïa en tot moment al tema estrella: el procés sobiranista de Catalunya i la seva repercussió en l'economia tant de la comunitat, com de tot l'Estat.

Com si es tractés d'un divorci, el marit intenta convèncer la dona (o viceversa), que el millor per a tots dos és mantenir-se junts i units. Espanya no pot viure sense Catalunya perquè està sent ella qui "lidera la sortida de la crisi". A parer del ministre, a "Catalunya li passa el mateix que a altres comunitats autònomes" i és que, entre altres coses, "no té capacitat per refinançar els préstecs anteriors".

"L'Estat està facilitant el deute a les comunitats autònomes que es van acollir al FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica)" i, per això, "el que diuen que els catalans paguen més és mentida". El ministre, també va esmentar que la Generalitat ja ha rebut 7.500 milions d'euros del govern espanyol i que encara els queden 2.400 més per obtenir al febrer gràcies al FLA.

Llavors, Enric Millo, que va tornar a agafar les regnes del diàleg, va alertar que el referèndum "no es farà" perquè "està fora de la legalitat democràtica". En la seva opinió, "a Catalunya li convé estar més dins que fora d'Espanya perquè les balances fiscals no són l'únic element a tenir en compte". "No convé una Catalunya esquifida", feia broma en català i al mateix temps que li preguntava a Montoro si coneixia el significat d'aquesta paraula, molts dels assistents que havien vingut de fora de Catalunya es qüestionaven què volia dir.

En resposta a les paraules de Millo, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques va recordar que el 2012 "l'euro va estar a punt de trencar-se" i Espanya no es va separar per això d'Europa. El paral·lelisme que això comporta amb el cas Catalunya-Espanya, manifestava Montoro, és que "les balances fiscals no poden ser motiu de divorci econòmic i, molt menys, polític". La solució al problema del dèficit fiscal és, segons el ministre, "que es parli de comptes públics generalitzats".

El vicesecretari d'Acció Política del PPC el mirava amb cara de satisfacció. Semblava que les paraules del ministre s'ajustaven a la perfecció al concepte que Millo tenia sobre aquesta convenció. El 'Junts Sumem'. A tot això, Montoro va declarar que tots els projectes que el Govern té en ment, com rebaixar l'IVA cultural al 10%, que ja ha implantat, beneficiaran, "a la que més" Catalunya. I recordava que quan en el mandat 2001-2002 del govern Aznar va construir el nou model de finançament, el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el conseller d'Economia i Finances, Artur Mas, li van assegurar que aquest era "el millor finançament de la història". I, "ara resulta que és pel finançament que volen la sortida", replicava.

"Els catalans paguem més impostos que la resta d'Espanya  es diu per aquí", li manifestava Millo a Montoro per reconduir-lo a la trama sobiranista. I seguia: "No! Aquí paguem més pel que ens fa pagar la Generalitat". Abans de respondre a res, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques va decidir anunciar que "estic disposat a abaixar els impostos quan es pugui" i es va disculpar d'haver-los pujat argumentant que "ho vaig fer en un moment molt complicat pel país". I, ara sí, responia: "De cap manera Catalunya paga més impostos" perquè "nosaltres paguem impostos segons la capacitat econòmica" de cada un i Catalunya "té uns nivells de renda per càpita semblants a estats com Baviera o Nova York". "Quan baixem els impostos es notarà de manera molt clara a Catalunya".

L'increment de les exportacions a Catalunya, va posar llavors sobre la taula Enric Millo, ha comportat que a Catalunya "s'expliqui que el nostre mercat està fora d'Espanya". Al mateix temps que va recordar que encara que el mercat exterior "és important", aquesta comunitat no tindria superàvit sense el mercat espanyol.

Tornem al principi del diàleg. Montoro li responia a Millo que "és per això que abans he dit que Catalunya ens ajudarà a sortir de la crisi per la seva capacitat exportadora i pel seu turisme". I va assegurar que "Catalunya està jugant un paper primordial en la recuperació d'Espanya" i que, per això, "als emprenedors se'ls intenta inculcar l'argument polític".

Per acabar, Montoro va advertir que "ens convé viure junts perquè, com tots, tenim diferències culturals". "Estem davant del divorci impossible econòmicament" i "sortirem millor d'aquesta situació". L'únic que cal, deia el ministre, és "projectar la prosperitat cap al futur econòmic".
 

Pots enviar el teu comentari a: 
comentaris@laquestiocatalana.cat