[Lea la crónica en castellano aquí]                                                                 (Dijous, 14 de març del 2013)

La Cambra de Comerç de Barcelona entrarà en política quan la situació sigui “tan brutal” com el boicot del 2005

De moment, la institució es manté al marge dels temes polítics perquè el seu objectiu és ajudar a les empreses catalanes a formar-se i a donar-se a conèixer però les anima a apostar per la internacionalització

MARTA ESCOBAR MARTÍ

El responsable de premsa de la Cambra de Comerç de Barcelona, Hugo Heusch, en una xerrada a la UVic.

El president de  la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, va manifestar el passat dilluns 11 de març en una entrevista a El Punt-Avui que l’obligació de la Cambra és “respectar el que diu el poble català” i “ser al costat del govern de Catalunya”. Tanmateix, va deixar clar que “mai manifestarem posicions polítiques més enllà de defensar els interessos de les empreses en relació amb el govern espanyol”.

En aquest sentit, Hugo Heusch, responsable de premsa de  la Cambra, va ratificar les declaracions de Valls durant una xerrada als estudiants de Periodisme Econòmic a  la Universitat de Vic el passat dijous 14 de març. Al ser preguntat per la possible influència del debat sobiranista a les vendes de Catalunya a la resta del mercat espanyol, Heush va corroborar que “ la Cambra representa empreses, no representa persones ni pot posicionar-se en temes polítics ni sindicals”. És per això que va assegurar que, de moment, “ la Cambrani detecta ni detectarà boicots a no ser que la cosa sigui tant brutal que li interessi entrar en funcionament com va ser amb el boicot al cava el  2005”. I és que “quan un problema polític afecta l’economia, aleshores sí que opinem”, prometia Heusch, alhora que garantia que, en la seva opinió, el debat sobiranista “no està afectant” a les empreses.

Segons l’enquesta presentada per  la Cambra de Comerç de Barcelona el novembre del 2012, en què hi van participar 802 empreses –entre petites, mitjanes i grans-, nou de cada deu –el 89,5%- van declarar no experimentar més dificultats en les relacions comercials pel sol fet de representar una empresa situada a Catalunya. L’enquesta també reflectia que un 61,8% de la mostra opinava que “Catalunya amb un estat propi dins  la Unió Europea no tindria conseqüències econòmiques significatives per a la seva empresa” o, fins i tot, que aquestes serien “positives”.

Tanmateix, el comerç i la manufactura són els sectors que, ja en l’actualitat, presenten més impediments a l’hora d’establir relacions comercials. Heusch al·legava que el més important és que aquestes empreses s’internacionalitzin. “El problema”, assegurava, “és la mida de l’empresa” i “tenir un producte que sigui rendible”, és a dir, no haver de contractar més persones només perquè parlin la llengua del país al qual es vol exportar. “Una empresa de deu treballadors no pot tenir deu comercials”, bromejava. “Les empreses que no estan exportant és perquè tenen un problema estructural, de concepte d’empresa”. I és que, al marge del camí que ha engegat el govern de Catalunya, per poder exportar “s’ha d’innovar” i l’empresa “ha d’anar cap al que necessita el client” i “el que et demana el mercat”.

Pots enviar el teu comentari a: 
comentaris@laquestiocatalana.cat